DAVALLADA FINAL , FINS LA LA INANICIÓ DEL PSOE.

Encara que si no fos per la maldat intrínseca de la raça humana, tal vegada el comunisme hauria estat el més semblant al que diuen que predicava el fuster de Nazaret. -i axis li va anar- Em sento totalment contrari a les teories dels comunistes de tot el món, ja que en tots els països, on  han governat s’ha mostrat  totalment ineficaç, quan no perjudicial del tot en grau absolut, com podem veure a Rússia, país gran impulsor d’aquesta teoria, en el qual hi ha més injustícies que mai i igual o superior número de milionaris que a la tant injusta època tsarista, sols que en lloc de ducs comptes i marquesos, ara hi ha antics capitostos del comunisme, amb el Zar Putin davant, que sense vergonya s’han apropiat de tot, i han deixat als habitants de Rússia en una situació igual que cent anys endarrere, i ja no parlem de la Xina, on del comunisme només en queda la repressió política, però que la iniquitat capitalista té la bandera ben alta.

A nivell de casa, i malgrat que al començar la “Democràcia” ( he,he), van deixar que el “gran i gloriós” Carrillo i alguns altres, entressin a l’olla de grills,  ni eixí els comunistes no han arribat enlloc, i els fragments que en queden ja no se’ls creuen ni ells. Això dit, i segons el meu punt de vista, equivocats o no, els comunistes, la majoria  eren sincers i oberts, s’ho creien  i obraven en conseqüència. No es pot oblidar que, durant el franquisme, molt comunistes es van jugar la vida, i la van perdre. No eixís els del PSOE, que van anar fent la Puta i la Ramoneta, els d’aquí,  i vivint com Pachàs els que es van axil·lar amb prou diner a França o Mèxic,  esperant el seu moment, còmodament instal·lats.  Sols cal repassar una mica la història.

Els gloriosos, savis, bons i justos integrants del partit socialista, com dic, des del primer dia de la transició, ja van mostrar l’esbiaixament de les seves intencions, i sempre han actuat de manera extremadament espúria, únicament en favor dels interessos personals de cada un d’ells. Sols cal recordar el gran F. Gonzales, de cara de ciment pam, ara còmodament instal·lat en un endoll “capitalista”, o aquell de cara afrosa i feréstega mirada,   l’Alfonso Guerra, el qual germà, altrament dit “mi emmano”, passava descaradament el rasclet a tot el que se li poava a tret, i encara que la llista seria inacabable, no podem oblidar en Boyer, que Déu tingui allà on vulgui,  però lluny de mi, o en Borrell, aquell del somriure insolent, superb, i maligne que encara viu “del cuento” amagat allà a Europa, etc. En canvi, un dels més intel·ligents d´ entre ells, i que semblava de bona fe, l’Ernest Lluc, va ser vilment assassinat, tal vegada perquè en ser bo,  feia nosa a molta gent.

Al principi, no sols els ja significats,  de la “beta oficial”, sinó que molts capitalistes o menestrals amb diner, en témer que podien ser represàliats com l’any 36, van voler mostrar-se “prògres”, i per això s’hi van apuntar. Només  cal donar una ullada als Maragalls, Obiols, Raventós i un llarg etc. que faria lla llista inacabable. Únicament en Pallac, i algun altre mostraven ser de bona fe. De la mateixa manera en la resta de ciutats i pobles del nostre país, van sortir molt exemples del que dic, o sigui; socialistes d’ocasió per veure que arrepleguen.

Ara, que els polítics rajoistes, i els reialistes (Només cal recordar el recital del rei el dia de Nadal, que era per tornar-se vermell)  i similars, s’han tret del tot la careta, i van a mata-degolla contra els benestar dels catalans que amb els seus pagaments imposats,  els alimenten,  era quan  els bons i justos socialistes, almenys els catalans, tenien la oportunitat de plantar cara a tanta infàmia de més de tres segles, i posar-se en favor no, d’un o altre polític catalanista, sinó en favor que Catalunya pugui administrar els beneficis del seu treball. Doncs no; la morralla o escorriàlla  dels pocs socialistes que han quedat, -ja que la gran majoria ja han plegat per vergonya-, Amb les cares principals  del carbassó ballarí, Iceta, o amb aquella aparició fugissera cíclica anomenada Chacón, que com sempre, perd les eleccions, i se’n torna a Miami, s’han arrambat més que mai, amb el Pedro Sánchez, que  com a bon republicà (altra cop, he,he) del que més s’ha queixat, ha estat de que la gran Colau, (Be, ella no. L’autor, es veu que és aquell argentí que te per parella) han retirat la foto del rei  a la sala d’actes de l’ajuntament. No és per esgarrifar-se?

Per no allargar-me més, diré que com ja he esmentat altres vegades, que els politics i la crosta espanyola d’extrema dreta, van contra Catalunya a sang i fetge, però al menys no ho dissimulen, en canvi els socialistes, els pocs que queden, ja que els més putes, ja s’han col·locat, o com dic n’han fugit,  seran sens dubte els que més mal faran, mentre un  en quedi.

Trista predicció:

Si d’aquí uns vint anys, encara queden les sigles del PSC, i també les del PSOE, voldrà dir que Catalunya encara te “xupopters”. enquistats. Si és eixí, Ai!

Narsuri.blpgspot.com.es