LLADRES I PILLOS.

Aquests professionals de la mentida, el furt, i l’odi, que són una bona part del polítics espanyols, encara que facin veure que es barallen entre ells, sobre tot en moments com l’actual en el qual hi ha eleccions, es distingeixen però en una cosa molt clara: El populars, que són dolents a parir, i que tenen Catalunya únicament com a colònia, que excepte Ceuta i Melilla es la única que els queda de “l’Imperio donde no se ponia els sol”, al menys tenen la sinceritat com a lema, i si es veritat que ens odien,  al menys quasi no ho dissimulen i ens foten a cara descoberta, i plens de la seva supèrbia  s’alegren obertament de fotre’ns. Un exemple, Montoro. Són dolents, però el seu orgull, fa que quasi no ho dissimulen.

Per el  meu (podria dir humil però no ho dic) punt de vista, els més dolents, son els del PSOE, ( Gonzalez, Guerra, Boyer, etc, etc,  i els seus homònims d’aquí  casa, (Borrells, Obiols, Maragalls, Navarros, Chacons, el ballarí Iceta, i un llarg etc.)  que sempre van am un lliri en una ma, però en l’altra la daga per degollar-nos. Només cal mirar des de la Transició, la mena, “calanya” que dirien , d’individus que  són. Sempre diuen i intenten fer creure que és un partit de gent normal  i que treballen en bé del poble, i en canvi són els mes malignes, i si no ens foten més, es perquè no tenen la habilitat dels dretans que ja els ve de segles. El més trist del cas, és que encara hi ha gen t que els creu. Ai! Si tornava El fundador Pablo Iglesias...

Ara, per acabar-ho d’adobar, han sortit els de Ciutadans, que amb el nen Jesús despulladet, Rivera i aquella falugueta que sembla que no hagi trencat mai cap plat, la anomenada, Arrambadas, (ella, no es cansa de repetir que és catalana, i jo la   ajudo amb el cognom) i alguns homes molt savis com en Girauta, reuneixen  tots els defectes i maldats dels dos partits abans esmentats, i és palès, que els catalanets Rivera i Arrimadas, odien  Catalunya de tot cor.

Si jo tingues capacitat per aconsellar algú, els diria que a part d’aquests partits esmentats, a casa nostra hi ha molt per triar. Penseu-ho bé!

Narsuri.blogspot.com.es