MONTORO.

M’havia promès que aquests dies de festes tant significades deixaria en pau les meves fòbies, i restaria tranquil fent vida familiar i podríem dir contemplativa, sense ficar-me amb ningú. Malauradament, avui, ha tornat a sortir en primer pla una de les persones que més fàstic, angúnia, o “repelus”,  (com diuen en castellà que encara sona més asqueroset), em fa.

Aquest personatge públic, el qual la seva cara és de les que més clarament mostra la maldat i dolenteria del portador, i que no sabria definir si com la d’un Sàtir, o com la d’un  Faune sense potes de cabra, ara, amb aquell somriure del tot maligne, s’ha  tret de la màniga la genial idea de publicar una llista dels morosos més importants d’Espanya amb la hisenda del país, i que passa dels cinc mil, que deuen més d’un milió d’euros.

No diré pas, que pot ser alguns no s’ho mereixin. Però en general, crec que tothom, o la mjoria preferiria poder tenir diner i pagar que passar per aquest tràngol. Però el que més m’indigna, és que aquest home tant just, i honest, en aquesta llista i curiosament, s’ha oblidat de posar a tots els polítics que abusant de la seva privilegiada situació,  han furtat sense límit i durant anys, i sens dubte que  si poguéssim saber i comparar les quantitats tindríem una gran sorpresa, i tal vegada en lloc d’aquest somriure sardònic i superb, aquest esser despreciable, es faria frare de la trapa.

Clar, que la  vida sol ser molt llarga, i aneu a saber si a aquest exemple de moralitat absoluta que tant gaudeix d’humiliar al pròxim, algun dia se li pot trobar alguna taca als calçotets.