“OLLA PODRIDA” A LA CATALANA.

Quan de més jove i per qüestions de feina anava a Madrid,  havia notat palesament  els dos tipus de persones de la capital. Els primers, la gent que cada dia es llevava per anar al seu treball, i que era amable i acollidora i que en veure’t foraster, intentava ajudar-te, i ser amable. aquests eren la majoria. després, hi havia la casta de funcionaris i politics, que eren aquells que imbuïts per la autoritat divina, feien tot el que podien per  “putejar-te”, i que si el protestaves et deien  amb rapidesa; ¡usted no sabe con quien està hablando! Aquests darrers eren els que omplien els grans restaurants, i Wisqueries, del “Todo Mdrid” ( es de suposar que encara ho deuen fer) els primers, en canvi, com que tenien pro feina per allò que en diuen “fer bullir l’olla” i sembla que amb prou pena, van copiar l’escudella catalana però en lloc de bona verdura i braons de xai, i peus de porc, sembla que hi posaven totes ls escorrialles d’altres , i guisats, i com que era una barreja tant sui gèneris i poc aprofitable, la van batejar  batejar amb el nom de  Olla podrida.  Allò, ben bullit també deu fer passar la gana.

Aquest llarg i tal vegada innecessari preàmbul, ve a compte en veure les noves tendències i formacions  polítiques nostrades. Si mirem qui és la Colau, que deia abans i que fa ara, i si veiem que a la colla, a part dels amors, hi apunta a germans cosins i família tota, com deien durant l’època religiosa al temple durant els enterraments, i si a demés hi afegeix una pixanera confessa, que mostra pixats, calça avall i vergonyes  al mig del carrer (veure Facebook) de reforç, i portantveu, i que com la futura presidenta de la Generalitat podria ser la monja caganera senyora Forcades, que segur hi afegiria al sant Oliveres. Tots ells, i elles recolzades per tants benefactors del país, tals com el ciclista Herrera, la senyora Camats tant bona,  sàvia i despresa  ella, i tants, i tants altres primers espases de Podem, i mols altres que no poden, però que ho intenten, hem de reconèixer, que tot ben bullit, farien (o faran) una olla podrida de tal intensitat, que rieu-se de les olles podrides madrilenyes. Pobres de nosaltres! L’èxit final de la revolució francesa no serà res al costat del que se’ns espera. Això és la unió suprema de la fam, i les ganes de menjar.