MISÈRIES,  I COTRSENTITS.

La Monja forcades, parla molt però no acostuma a endevinar-la gaire.

La monja forcades, disfressada de monja no era maca; ara al natural, és lletja.

La monja forcades, pot ser per això es va fer monja, però; I ara què?

En Basté, es tant formós, que quan el sentim ja ens en fem un a idea.

En Basté, és tant formós, que quan el veiem a 8 TV, el televisor tremola.

En Basté, es tant important que se’n va a Atenes per que els catalans l’escoltin.

En Basté, fa parlar al corresponsal d’Atenes, i connecta amb el redactor de casa.

En Basté no ens diu res que no ens diguin tots els d’aquí, però fa vacances.

Abans, els periodistes anaven darrere els polítics. Ara, és al revés. Sinó, mireu.

En Cuní, te autoritat per convocar al president a dies vista, i fer-ho saber.

A en Cuní, no li importa res ni ningú que no sigui el seu propi EGO.

El malaurat dia que en Cuní desapareixi, el periodisme groc, estarà ferit de mort.

El més trist, es que tots els mitjans del “Grande”, els finança la Generalitat.

Alguns dels que ara viuen; Recorden o coneixen de que li ve la grandesa al grande? Ai, si els esclaus poguessin parlar...

Però insisteixo. El dia que la Generalitat noi ho financí-i, RIP, grup Godó.