PENAMENTS DIVERTITS

Heu convenir amb mi, que la senyora Camacho te molt mèrit. En primer lloc, només cal donar una lleugera mirada a la seva faç, per veure  que es lletja amb desmesura, i que tants retocs  li han deixar allò que és diu

una cara com un mapa. Desconec com  era abans del quiròfan, però ara?

En segon lloc, al veure-la caminar, ja mostra que alguna cosa deu fallar dins la seva pensa, ja que realment, ella no camina, sinó que com qualsevol altra euga,  galopa. Si no ho creieu, fixeu-vos-hi. Aquest símptoma, mostra ven a les clares que quan es deu mirar al mirall, li deuen venir unes ganes de  marxar a tot córrer, que no es estrany que en lloc de caminar, ella galopi.

Altra cosa no menys meritòria, és que essent com dic tant poc escaiguda, trobi tants politics que es rendeixen al seu atractiu físic. Sembla ser, que el seu fill, va ser l’obsequi que li va fer un polític  ja retirat, no sé si en persona o com, i ara ens ha dit la senyora Álvarez que ella, la Alicia,  i un home tant “xuleta” i tibat, i savi com els senyor Zaragoza, gran adalid del PSC, en un moment de rebolcada, van tenir la lluminosa idea de posar la trampa a la ex de l’hereu Pujol. En castellà que tant bé ella domina li haurien de dir: Que les das?