AMB TOTS ELS RESPECTES SENYOR CRUANYES.

He llegit avui la vostra declaració de que heu deixat la feina per a poder fer de pare, i atendre el vostre fill, entre el vostre “marit”, i vos. 

Quan a la cosa del vostre marit, encara que em fa una mica de grinyolament, ho accepto. El que no em sembla tant clar, és la cosa del vostre fill. El que vosaltres hagueu escollit un sistema de convivència homosexual, pot ser ningú us ho pot discutir. No ho sé.  El que no veig tant clar, es que dos homes majors d’edat, tingueu el dret d’escollir el destí d’un infant que no pot pas opinar. Com ho sabeu que ell hauria volgut ser fill de dos pares i cap mare? Com ho sabeu que el vostre exemple no el guiarà cap al mateix destí? I si de gran us imita, creieu que es el millor per a ell? Sincerament, considero la vostra actuació (i la del molts altres cassos iguals) molt  egoista, i em fa recordar aquell antic adagi de: Un penjat, en  crida un altre.

Mirat fredament, però, hi trobo una cosa positiva. Quan tots i totes, siguin com vos i la vostra parella, s’extingirà la raça humana, la qual cosa farà que el món pugui viure amb pau i harmonia. Deu ser allò de: No hi ha mal que per bé no vingui.

Ben cordialment,

Narcís Suriñach Bach