DE HOMES SAVIS, I HOMES NO TANT SAVIS.

Avui, Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa, fullejant els diaris he pogut veure la opinió de molts personatges importants de la nostra terra explicant quins han estat els llibres que han marcat la seva opinió. La majoria, són persones de entre els trenta i els seixanta anys, que ja van poder escollir bastant el que volien llegir.

Jo, (ara en faré vuitanta), recordo que els tres (3) anys que vaig anar a la escola, teníem per lectura oficial, un llibre de nom “Lo que nos rodea” del que no recordo l’autor,  i els més bons lectors –entre ells jo, cosa rara oi?- teníem  “Corazón” de l’italià Edmundo de Amicis. Després hi havia uns deu o dotze llibres naturalment en castellà que s’anomenava Escritores del siglo de oro, i alguns de Los grandes conquistadores. Arsa la Pàtria, Collons!

Encara que sembli estrany, jo era el que millor llegia, -única cosa que feia bé- i el mestre, sempre em feia fer la presentació a mi quan venien “Las Dignisimas autoridades” a  l’escola.

Quan als set anys vaig deixar l’estudi per anar al Santuari a fer d’escolà, (durant set anys -dels set als catorze- tots els nadons, nuvis, i difunts, van passar per les meves mans)  i de “matxaca” en general, m’havia d’amagar per llegir, ja  que era la meva gran passió,  i per aquest motiu deixava la tasca a mig fer, però vaig tenir la gran avantatge, de que el capellà custodi, en aquella època tant negre i trista, encara que era més integrista que el bisbe Lefebre, també era un gran catalanista, i quan tothom per por, es desprenia o destruïa els llibres en català, ell en guardava una completíssima llibreria. Es comprendrà doncs, que els llibres que jo llegia no eren pas d’autors molt avançats, o “progres”com els que esmenten aquests senyors d’avui, sinó que els principals forjadors del meu pensament, varen ser Josep Maria Folch i Torres, i les obres  que més em van impactar d ’ell:  El gegant dels aires, L’anell perdut, i Pagines viscudes que es publicava els anys trenta a El Patufet. Després, els capellans Joan Puntí Collell, el canonge Jaume Collell, i Jacint Verdaguer en les seves diferents obres de Rondalles, i Faules i moralitats. Després i com a cosa ja extra, vaig aconseguir que el capellà, admirat -o espantat, no ho sé ja que em solia dir; a tu, el llegir et farà perdre l’escriure- de la meva febre lectora em comprés per “passar els reis” també en català, La illa misteriosa i la Volta al món  de J. Verne, i La illa del tresor de R. L. Stevenson. Això, pot donar una idea de la meva gran fantasia viatgera que mai hauria pensat portar a la realitat, però també quins eren els únics temes que coneixia. De ja més gran, un pintor de molta més edat, que veia la meva gran fal·lera lectora, Perquè deixes de llegir “El hombre enmascarado i El Coyote, em va començar a deixar les obres de Homer, Virgili, i altres, i això va accentuar encara la meva afició a somniar, a Ulises, i altres herois i déus grecs, però com sempre els meus favorits eren els perdedors troians, i per sobre de tots Hector, i també Eneas, fundador de Roma. Eixís, dons, no vaig ser savi, però si fantasiós, romàntic, somniador,  i defensor dels perdedors, per allò que deien;”gente con gente”. Ah, d ’aquells llibres, la majoria encara els tinc.