Il·lustríssim i sapientíssim “senyor”director del diari ARA.

Només amb la “homofobia”  que un home emprenyat pot sentir vers un altre, -en aquest cas, vos- i prescindint del tot de cap sentit sexual, deixeu-me que us digui el següent:

Quan aconsellat per un bon amic vaig deixar la subscripció amb el meu diari  habitual, i  em vaig subscriure al vostre, no ho vaig fer pas molt convençut, ja que el que jo coneixia de vos, de “educar les criatures” la vostra obra mestra,  ja feia pensar que no seria la cosa com per tirar fuets, i així efectivament ha estat. Excepte alguns col·laboradors que són de molta capacitat intel·lectual, el vostre diari, és anodí, i reflexa la misèria moral –i tal volta intel·lectiva- del qui el dirigeix.

Vos, “Gran Llumenera” heu estat l’únic director de diari que heu vist en mi homofòbia cap als homosexuals, quan el que jo recriminava al senyor Cruanyes, era que aprofités la seva notorietat per a fer-se publicitat, sobre un fet tant discutible com és adoptar un nadó que no pot opinar entre dos homes que aneu a saber quants anys els pot durar el seu “Amor etern”. Si s’acaba més aviat del previst, què serà del nadó? Això, us ha donat peu a crear tot un reguitzell d’acusacions i infàmies contra una persona que en tres dels cinc continents ha ajudat a homosexuals, de bona fe, sense cap dubte, i durant anys. Què sabeu vos de la meva vida? Patint molt per la meva precària educació de post guerra, he lluitat durant anys per els cinc continents, i estic segur que he fet molt més jo per la meva pàtria, ignorant i dolent com mostreu que sóc,  que no pas vos, amb la vostra gran saviesa.

Recrimineu al El 9 per haver publicat la meva carta, i estic segur que “progre” com sou, devíeu ser dels que durant anys demanaven llibertat d’expressió. O, només demanàveu llibertat per la vostra expressió? La pregunta que em faig, és: no serà que a EL9 NOU no us hi varen voler com a treballador i els teniu rancúnia? O, els teniu enveja pel seu èxit evident, i heu volgut aprofitar la meva gran falta?

Mireu senyor Capdevila. Tinc vuitanta anys, i ja ho tinc tot fet, i no crec que faci gaire falta a ningú. Per tant, l’única cosa que em faria por seria que em poséssiu sota tortura. Pel demés, creieu-me; estic immunitzat. A més, no teniu raó!

Per cert; diuen que quan un es rasca, és que quelcom li pica: Us pica alguna cosa a vos?

Amb molta tristesa,   Narcís