Il·lustríssim
i sapientíssim “senyor”director del diari ARA.
Només
amb la “homofobia” que un home emprenyat
pot sentir vers un altre, -en aquest cas, vos- i prescindint del tot de cap
sentit sexual, deixeu-me que us digui el següent:
Quan
aconsellat per un bon amic vaig deixar la subscripció amb el meu diari habitual, i
em vaig subscriure al vostre, no ho vaig fer pas molt convençut, ja que
el que jo coneixia de vos, de “educar les criatures” la vostra obra mestra, ja feia pensar que no seria la cosa com per
tirar fuets, i així efectivament ha estat. Excepte alguns col·laboradors que són
de molta capacitat intel·lectual, el vostre diari, és anodí, i reflexa la misèria
moral –i tal volta intel·lectiva- del qui el dirigeix.
Vos,
“Gran Llumenera” heu estat l’únic director de diari que heu vist en mi homofòbia
cap als homosexuals, quan el que jo recriminava al senyor Cruanyes, era que
aprofités la seva notorietat per a fer-se publicitat, sobre un fet tant
discutible com és adoptar un nadó que no pot opinar entre dos homes que aneu a
saber quants anys els pot durar el seu “Amor etern”. Si s’acaba més aviat del
previst, què serà del nadó? Això, us ha donat peu a crear tot un reguitzell
d’acusacions i infàmies contra una persona que en tres dels cinc continents ha
ajudat a homosexuals, de bona fe, sense cap dubte, i durant anys. Què sabeu vos
de la meva vida? Patint molt per la meva precària educació de post guerra, he
lluitat durant anys per els cinc continents, i estic segur que he fet molt més
jo per la meva pàtria, ignorant i dolent com mostreu que sóc, que no pas vos, amb la vostra gran saviesa.
Recrimineu
al El 9 per haver publicat la meva carta, i estic segur que “progre” com sou, devíeu
ser dels que durant anys demanaven llibertat d’expressió. O, només demanàveu llibertat
per la vostra expressió? La pregunta que em faig, és: no serà que a EL9 NOU no
us hi varen voler com a treballador i els teniu rancúnia? O, els teniu enveja
pel seu èxit evident, i heu volgut aprofitar la meva gran falta?
Mireu
senyor Capdevila. Tinc vuitanta anys, i ja ho tinc tot fet, i no crec que faci
gaire falta a ningú. Per tant, l’única cosa que em faria por seria que em poséssiu
sota tortura. Pel demés, creieu-me; estic immunitzat. A més, no teniu raó!
Per
cert; diuen que quan un es rasca, és que quelcom li pica: Us pica alguna cosa a
vos?
Amb
molta tristesa, Narcís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada