CAGAR-SE A LA CARMANYOLA.

(En aquella temps, en dèiem fiambrera, tal com corresponia a les lleis de l’Imperi)

Prometo que el que vaig a explicar, és històric, i que va succeir prop dels anys cinquanta, quan encara hi havia més gana, que menjar.

Els obrers de les fabriques,  com que feien el jornal de vuit hores seguit, portaven amb ells, un cabasset amb una “fiambrera” amb alguna verdura o llegum, i un trosset d’algun tipus de carn, i la que solia abundar més, era la cansalada. Una ampolleta amb alguna beguda, algun mos de pa, (no gaire) i certes vegades, no sempre, una peça de fruita. Com es pot suposar, cada persona portava la carmanyola guarnida segons les seves possibilitats, i si eren de família nombrosa, moltes vegades, el corresponent tall, brillava  per la seva absència.

En el cas que vaig a descriure, posarem el nom del protagonista, com “En Nillo”. Aquest home, ja força  gran, com que  tenia resolt el problema de la mainada, -una única filla ja gran-, portava la carmanyola força bé proveïda, i el tall, solia ser força bo, i abundant. Tant, era  així, que alguns  dels seus companys  de feina que tal vegada no eren tant afortunats, quan en Nillo, portava el menjar a escalfar a la planxa comú, es van acostumar a furtar-li ell tall, cosa que el tenia molt preocupat. Com que encara que s’exclamava no va aconseguir parar els furts, un bon dia, va arribar a trobar-hi  la solució; cagar-se a la Carmanyola. Gran devia ser la sorpresa del furtador, o furtadors,  en obrir la fiambrera, i trobar l’obsequi disposat per en Nillo. Quina és la moralitat? Doncs que l’home, cansar de tanta injustícia, va deixar als furtadors sense el tall, però malauradament, ell , no va poder menjar.

Eixís, ens està passant als catalans que som com en Nillo. Volem menjar la carn guisada per nosaltres, volem una Catalunya millor, però davant nostre tenim una patuleia  de politics salvadors de la pàtria, (Duran, Herrera, Camats, Espadaler, Sanche Llibre, i un gran etc.) que el que menys els importa, es la millora de Catalunya. El que volen es que a desgrat de la seva ineptitud, i  grisor, fotre’s la carn i deixar-nos per babaus. Llavors, la única solució que ens queda, es no votar-los més, i quedar-nos amb els Rajoy, Sanchez, Iglesias, Rivera Diaz, etc. Ens quedarem amb la merda com en Nillo, però li haurem posat voluntàriament nosaltres, i ells, els nostres grans politics, que ens han furtat la carn durant tants anys,, es fotran de gana, ja que no són bons per a res més.