EL PARE ETERN DE LES QUATRE Cs.

Com tots els que em coneixeu haureu endevinat, i ja he dit altres vegades, aquest Pare etern, de la informació, ( el fill, és en Basté, i l’Esperit sant, en Bassas) no pot ser altre que el gran Josep Cuní. L’home que va donar el tomb a la feina d’un periodista, i que d’explicar les noticies, va passar a inventar-les, tergiversar-les, i fer-les seves.

Això, ve donat pel desgraciat accident d’aviació, on el Suprem, del qui m’havia promès no tornar a parlar, ja que en el fons és fer-li publicitat, des que una hora abans del normal ja va prendre la direcció mundial de la informació sobre el tema semblava  que l’avió, i els desapareguts, fossin seus. Era digne de veure com renyava a una altra gran personalitat, els senyor Espadaler perquè no li donava  la llista dels desapareguts en el vol. Com,  renyava a tota la humanitat, per no estar a la altura de la seva superioritat i cultura. Sembla mentida, que tants periodistes com hi ha, (alguns ben bons, però com que no tenen tanta “Cara” so sobresurten mai) aquests tres quer  he esmenat, sempre donin lliçons, i per sobre de tot, vulguin imposar el seu descomunal ego.

A aquest, en Cuní, li he concedit les quatre C, per:

C del cognom. C de cregut. C de crític injust, C de cromo, per la seva ridícula  fatxa.  i si tot el que dic és cert, C, de cretí. O sigui, que no quatre, no. Cinc.

Clar que si el Grande de Espanya que en bona part viu de subvencions de la Generalitat, el manté en el lloc, deu ser que li és rendible. El qual vol dir, que som molts els catalans que no tenim capacitat d’opinió pròpia, i preferim que un home d’aquesta catadura  ens alliçoni. Pot ser ens ho haurem de fer mirar, oi?