I, SI HAGÉS SUCCEIT EIXÍ?

Bàrem A. K, estava amoïnat. Molt amoïnat. Havia sortit d’aquella reunió, convençut que havia perdut la confiança dels seus companys; que ja mai més confiarien en ell per cometre un altre atemptat. Era un covard, i un traïdor, i  eixí li van dir be n clar.

Havia viatjat del seu país d’origen fins Dusseldorf, on havia rebut un curset intensiu de com havia de cometre aquell acte terrible, en aquell estadi de Barcelona. Va fer el viatge  fins la Ciutat, i l’endemà a l’hora prevista, degudament equipat, va anar a l’estadi, i quan al minut quinze de la primera part havia de fer explotat el cinturó bomba, en veure un estadi tant atapeït, tantes persones, entre elles tants infants cantant amb tant fervor, Bàrem, es va anar ensorrant, i a la mitja part, va sortir del camp de manera precipitada donant-se compte que  tot allò que tant li havien fet creure de matar als seus suposats enemics, no era pas una cosa tant senzilla. Ja de nit,  va contactar amb  els que li havien proporcionat els explosius, els quals després d’insultar-lo, el van abandonar prop de l’aeroport, on va passar tantes hores esperant la tornada a Dusseldorf, on hauria de recollir les seves pertinences  i tornar derrotat i titllat de traïdor al seu país.

Un cop dalt l’avió, assegut al passadís de la segona fila, desmoralitzat i defallit, en Bàrem es dona compte que té una difícil eixida al seu futur,  i decideix buscar la ocasió més ràpida per posar remei al seu fracàs. És en aquells moments que veu sortir al comandant de la sala de comandament, i observa que dins la cabina, sols hi queda un pilot jove i senzill. Sense dubtar-ne, s’aixeca, entra dintre la cabina, tanca la porta amb segur, agafa al copilot pel coll, i amb l’altra ma, fa rodar el comandament d’altura perquè l’aparell, caigui de la manera més ràpida possible. Aquells minuts de caiguda se li feien eterns, i els cops del capità a la porta li fan pressionar encara més el coll de jove pilot que bufant amb desesperació s’anava morint. L’últim pensament  den Bàram, va ser pel seu déu que just i misericordiós, ja li tindria preparada la glòria eterna de mel i mató, i les trenta verges que l’acaronarien eternament.