PIULADES, I REFILETS.

Ara que tot déu piula qui més pot, alguns amb gràcia i saviesa molt limitada, jo, per a fer honor al meu blog (narsuri.blospot.com.es)  que com sabeu te per lema “Contra tot”, en lloc de piular, em dedicaré a refilar, missió suprema de tos els bons ocells cantaires, i per a començar, aquí en van els primers refilets.

Lluís FRANCO Rabell. Si tenim en compte que franco equival a sincer, haurem de pensar que aquest senyor, amaga el seu cognom perquè no ho deu ser gaire de  sincer. Sinó, Perquè l’amaga? Pel caudillo? Que eren parents? I si ho haguessin què? Ai, Rabell, Rabell! Clar, que mirar la carrera política d’aquest pròcer, ja fa pensar una mica. Començar a voler dirigir la nació a seixanta tres anys sense cap experiència, ja fa entendre una mica l’altre cognom. No entra en política vell, no. Ell, hi entra RABELL. Anava a dir pobre home, però tal vegada es millor dir; pobres de nosaltres!

La ADA. Temps enrere quan encara no dirigia la ciutat més important, ja vaig dir que se’ns havia COLAU, una dona perillosa. Pel que diuen les males llengües, aquesta persona tan despresa i generosa, quasi comparable amb la Joana de Arco francesa, es veu que a part de col·locar als seu “parella” (queda maco oi, dit així?) i altres despresos varis, comanda  una ONG, de la qual sembla que ja n’ha tret prop del 3.000.000 milions d’euros. Sous oficials varis apart, és clar. Només una cosa; si en la pròxima legislatura torna a sortir escollida,  me’n vaig a Corea del Nord, i demano a aquell home tant savi, en King Kong Un,? que em faci ciutadà el seu país.

ICETA, HERRERA, CAMATS, I UN LLARG ETC.  Veure que aquestes intel·ligents i respectables persones poden viure del “Cuento” com viuen ells des del principi de l’Univers, sense fer ni haver fet mai res de veritable profit per a Catalunya, em fa pensar que el nostre país, te un destí molt dubtós, i que amb independència o sense si els pares de la pàtria tenen de ser d’aquest calibre  ho tenim; millor dit, els nostres descendents, ho tenen molt fotut. Un Cop més, recordo el meu amic glevatà en Ramón, que quan parlava d’aquests temes, solia dir: Ja pots comptar; putes i lladres!