REORDS NOSTALGICS.

Aquest dies de tanta calor, que dona tant poques ganes de treballar, m’he dedicat a repassar i treure la pols a tants i tants llibres que tinc guardats de tota la meva ja molt (Pot ser ja massa?) llarga vida, i del que guardo tant bons records.

Entre els autors de parla castellana, del passat segle, n’hi ha dos als que aprecio particularment, i crec que amb tots els mereixements.

Un, és Pedro Muñoz Seca, i l’altre Enrique Jardiel Poncela.

El primer, que amb menys de seixanta anys, va fer una obra tant prolífica com bona. Entre totes elles, però, sempre portaré al cor i a la ment; ”La Vengnza de don Mendo”, que és un monument a la intel·ligència i a la ironia, al temps un retrat exacte del miserable comportament de la reialesa i noblesa de llavors, però també en molts cassos  de la d’ara. Aquest home tant intel·ligent, va ser assassinat miserablement per raons polítiques.

El segon, te una sèrie d’obres de teatre delicioses, tals com “Los ladrones somos gente honrada”, “Eloisa està debajo de un almendro” i tantes d’altres, però jo el recordo sempre per una sentència cent per cent encertada i irrefutable, que diu:

“El amor, es un drama en un acto; el sexual” Oi que sí?

Va morir amb cinquanta anys. Perquè la gent intel·ligent mor més jove?

Narsurblogspot.com.es