CATALUNYA, R.I.P.

Ahir al vespre, el senyor Mas va signar el decret per a les properes eleccions. Donant un petit cop d’ull a l’arc parlamentari, m’entra una por i una tristesa molt gran. M’explico.

Els de convergència, que han comés l’error de mantenir enquistat el floronco d’Unió, durant anys, i que l’han rebentat ara davant les eleccions, quan ja era tot pus, i encara que quedaran només l’oportunista i vividor Duran, i el no res,res   Espadaler, persona que a part que no sap dir coses d’interès, tampoc sa com dir-ho excepte allò que va repetint  doncs, doncs, doncs, encara que ell estalviador com és diu; dons, dons,dons. Es curiós, veure que un home tant limitat com ell, es pugui passar hores i hores parlant i no dient  res, des que per a perjudicar a en Mas, i al catalanisme, tots els micròfons d’Espanya se li posen  per davant. Que trist...

Altra grup que faria molta patxoca si no fes plorar, són el de Si que es pot, comandats per un senyor que els seus veïns segur que coneixen i que sembla que es diu Rabell. Veure aquest enyor que ja ven grandet busca el seu  moment de glòria, em fa pensar que quan jo era molt nen, un meu oncle anti carlí, solia cantar una cançó que en un fragment deia: “A en  Zumalacárregui l’an ferit del cul, i entrega la escopeta a un altre gandul”. En aquest cas, en Zumalacárregui seria el gloriós Herrera de la bicicleta, i en Rabell l’altre gndul. I, no oblidem la Camats. Que trist...

Per fi, sembla que ens hem deslliurat de la morruda Camacho, i en el seu lloc per anar contra el catalanisme, hi ha posat en Garcia Albiol. Haig de reconèixer que quest senyor, em cau bé. Si la Alicia era tot odi i maldat, aquest, no enganya, i crec que sap poc de fingir, i no perjudicarà pas gaire a ningú. Els que el van treure d’alcalde, es van equivocar. En aquell lloc era inofensiu, i amb les seves lluites, més aviat feia gràcia.¡

Per últim, els Iceta Boys. Han d’estar molt fotuts els el PSOE per tenir  per capdavanter a Cataluna un home que encara que ja deu portar més de cent anys en política, mai ningú l’ha tingut per a res. Un altre que no sap que dir, però que busca el seu minut de glòria. Repeteixo; Que trist...

Esquerra i la Cup, un dia diuen blanc, i l’altre negre per no perdre vots.

Pobre Catalunya, R.I.P.