RABELL, ARRIMADAS, ESPADALLER, BESCANSA, ETC.

Haureu de reconèixer amb mi, que al grup dels politics on abans hi podíeu trobar gent preparada us agradés o no, es on avui van a parar totes les persones  de cultura molt limitada, a part de tot tipus d’envejosos, i d’idees esbiaixades, venjatius, i altres tristos etcèteres. Seria una mica, com les golfes de les cases pairals,  on s’hi porta tot el que fa nosa i ja no serveix per ares útil. Per asseverar això, només cal mirar una mica els pretendents a presidir la Generalitat.

Així  com no fa pas massa anys, els  pretendents a dirigir la nació, la comunitat o inclòs el poble o vila, tenien  un cert nivell moral, i intel·lectual, ara, cada dia veiem gent més desarrapada presentant-se com a redemptors de la humanitat, i a nivell de l’estat opressor, tenim l’exemple d’en “Racoy”, o abans el d’en “Sapateru” sense oblidar tants d’altres.

Ara, aquí, a nivell català, de sobte i sense que ho esperéssim, ens  han sortit un pomell de flors, que si no fessin por, sens dubte farien riure. Només cal mirar l’encapçalament de l’escrit, per a entendre-ho. Aquest home que fins menteix en els seu cognom, donat que te por o vergonya d’anomenar-se Franco i és fa dir Rabell. O bé  la Arrimadas i la Bescansa, que la única qualitat que els coneixem, es que són joves, i relativament boniques, però cap virtut més. O l’Espdaler, que té menys substància que l’aigua de Marduix, i del que ningú és recordarà d’aquí a pocs anys, quan els mitjans de comunicació no el necessitin per a perjudicar a CDC, i deixin de donar-li tribuna. No oblidem la Colau. Si d’aquí a quatre anys, la tornen fer alcaldessa, cosa que dubto, i desitjo que no passi pel bé dels barcelonins, voldrà dir, que la misèria moral, l’enveja i la venjança, dominen la Capital de Catalunya.

Només una reflexió: Us deixaríeu operar ja no del cor, sinó sols de l’apèndix per un xarlatà de fira? Preferiríeu un cirurgià, oi? Doncs avui, quasi la major part els que ens treuen les tripes, i els que ens les volen treure, o són xarlatans, o ressentits, i venjatius. Pensem-hi una mica, ens hi juguem el futur dels nostres fills, i nets. Narsuri.blogspot.com.es