LA LÒGICA DEL GOVERN ESPANYOL.

He sentit aquest matí, que ahir a França van detenir un musulmà en un tren, per haver ferit a trets i ganivetades tres persones,  i per anar armat amb diferents explosius, per poder fer un atemptat. Fins aquí, res de nou. Com diria aquell; es la seva feina, pobrets!

La cosa, es comença a fer interessant, quan la noticia diu que aquest angelical subjecte havia  viscut a Espanya, i que la policia espanyola ja el tenia fixat per ser assistent assidu d’una mesquita de sentit integrista i on es formen terroristes. Anem a veure: Si la policia el tenia fitxat per assistir a un lloc d’adoctrinament  terrorista, com permet el sant i just govern d’en Rajoy que aquesta, (i tantes d’altres) mesquita continuí oberta? Si ens diuen que España és un país aconfessional, per que donen tantes facilitats a propagar una doctrina on diu ben clar que nosaltres som uns infidels als quals l’ Islam ha d’exterminar? Això, fomentar l’odi i la venjança, ja és un pecar en si mateix, però que ens el vinguin a predicar a casa, i  ho acceptem ja és el súmmum, no sé si de la més gran ignorància o si els interessos politics dels nostres tant  intel·ligents governs els fan abaixar el cap  davant el petroli àrab. Males llengües, deien que el incommensurable rei Juan Carlos I hi tenia comissió. No sé si el no menys ínclit i gran Felipe VI també tira de la rifeta? El que és evident, és que si anem deixant plantar plantes verinoses a casa nostra com succeeix ara, acabem tots enverinats.

Només així a tal d’anècdota, vull recordar  que jo, durant anys, i per motius de treball, vaig viatjar per tots els països de l’orient mig, i que una vegada al principi, vaig voler conèixer l’interior d’una mesquita propera a l’hotel que m’allotjava, i ingenu de mi, vaig entrar-hi. Encara no havia fet cinc passos, que quatre clergues em van agafar al vol, i amb una rebel·lada, em van fotre de morros al mig del carrer.  Això, era l’equivalent a la caritat cristiana? No, jo era un infidel, i no podia macular un lloc sagrat.

Aquí, clar, som diferents. D’esglésies a casa nostre no se’n construeixen. De mesquites si. Que diran els nostres descendents  d’arrel cristiana d’aquí a cent anys? Clar, que; En quedaran per dir quelcom?