PENSAMENTS TRISTOS 2

Quan era un infant, després de la guerra “Civil?”, el poc temps que vaig anar a l’escola, ens explicaven que si la península Ibèrica va estar presa pels sarrains, la culpa la va tenir el “Conde don Julian”, que per enveja i rancor vers els seu capdill  Don Rodrigo,  va donar les claus de la ciutat emmurallada al “moro Muza”, el qual va facilitar  que Tarik i les seves ordes envaïssin en poc temps bona part del terreny.

Aquest prefaci, ve a compte, per una altra “Cagada” típica del gran filòleg i pare de la pàtria senyor Carod Rovira.

A aquesta excelsa llumenera, jo li vaig  posar el nom de “Conde don Julian” quan per odi i despit a Pujol i Convergència, va donar el comandament de Catalunya a un catalanista tant absolut com Montilla, d’un partit (i mai més ven dit, ja que es parteixen cada dia) també tant catalanista com el PSC.

Doncs bé, com tots els venjatius que no gosen lluitat d’igual a igual, ara, aquest “Pròcer”, sens despenja dient que ell ja coneixia feia anys de l’enriquiment il·lícit d’en Pujol i de convergència.

Un home com ell, tant amant del país, perquè no ho va dir en els seu dia, això? Perquè ha esperat ara que en Pujol està desacreditat per a dir-ho?

Si jo, home de tant poca ciència però si ( per la edat)  de molta experiència, hagués de donar algun consell, diria al meu interrogador, que hi ha dos tipus d’animals carnívors, el caçadors, que es juguen la vida, i els carronyaires que esperen que la peça ja sigui morta i un xic  podrida per a poder  cruspir-se-la. Amics, desconfieu dels carronyaires.

narsuri.blogspot.com.es