AL SENYOR ANTONI PUIGVERD

Em sento molt satisfet de les reflexions que li va provocar la meva carta escrita amb tota la bona fe, i que tant bé em respon a LA  VANGUARDIA.

Miri senyor Puigverd. Ni tinc la seva experiència, ni la seva habilitat –ni l’espai en paper públic- per escriure, i encara que accepto   les seves idees, la majoria de les quals a desgrat que desconeixia els fets, puc compartir. El que  voldria provar de aclarir, es que la meva tristesa i indignació, no està centrada en els mals moments que pot estar passant el senyor Pujol i la seva família. Amb el que vull insistir, és que com deia el meu escrit publicat a EL9NOU, que m’agradaria  que em mostrés un polític de  qualsevol partit, net de culpa per tirar la primera pedra. Si en queda algun, deu ser com aquelles dones que com que tenen la desgràcia de néixer lletges, mai arriben a pecar per falta de temptadors. Vostè, em cita persones del PSC, que la veritat no em serveixen pas per exemple. A alguns, no els conec gaire, però el senyor Obiols, esbroncat o, no, (i les esbroncades a en Pujol a la perifèria de Barcelona?) és un home que ben poca cosa a fet útil a la Catalunya de esquerra o dreta. Aquest personatge, que no recordarà pas el món futur, al màxim que ha arribat durant la seva època de “Gran lider” català,  va ser repetir a frase que devia tenir encunyada al seu cervell, d’”Una Catalunya d’esquerra i de progrés” La recorda? Res més. Ara viu allà a Europa sucant de “La sopa boba”, i “els carlins que els mai Déu”. Ja no parlo del PSOE per no desbarrar, però dels del PSC, llevat  d’en Pallac que es devia morir de vergonya en veure de l’equip que l’envoltava, només en Raventós, semblava de més o menys bona fè. Els Maragall, per exemple; Ai si l’avi aixecava el cap...

Del que jo em queixo, és veure que tots els mitjans de les espanyes, de dreta i d’esquerra, escrits o visuals, des dels bisbes (13TV) als més esquerranosos,  S’han posat d’acord, per mantenir les vint i quatre hores la gent ocupada amb “els milions d’en Pujol” , per axis, anar matant dos pardals d’un tret. Perjudicar Catalunya, - en Pujol ja  no té gaire res per perdre, i els seus fill, ja s’espavilaran-  i sobre tot, tapar les estafes de “mils de milions” dels justos partits   PP, i PSOE que es reparteixen la seva “finca” pels segles dels segles, i els ciutadans del carrer, “Que es fotin, però que ens votin”    

M’agradaria tenir més espai, per poder-li parlar dels grans politics d’Espanya amb noms i cognoms, però no m’és possible. Soc un home vell, i per allò que els Diable sap més per vell, i n’hi podria explicar moltes d’uns i altres. Només, recordar-li un cop més que el Galileu, va dir: “Qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra”, i no volia pas dir que la dona no fos culpable, sinó; qui no ho era? I aquesta sentència ens ateny a tots nosaltres.

Cordialment.

Narcís Suriñach Bach                            narsuriblogspot.com.es