ELS COMPLEXOS DELS -I, LES- SOCIALISTES.

Des dels segles dels segles, quan es parlava del gènere humà, en el mateix, hi havia inclosos homes i dones, o sigui el gènere emasculi i el femení, tot en un.

Ara, és curiós sentir un discurs o parlament de la majoria de caps de brot socialistes els quals amb molta cura i atenció, deixa clar que hi ha unes persones  que són els socialistes, i altra ven distint  que   són les socialistes. Menys mal, que aquest raonament, només l’utilitzen –crec- en les coses o subjectes (i subjecteses) del seu partit.  Us imagineu si cada vegada haguéssim de distingir i aclarir el gènere de qualsevol   objecte, o tema? D’aquesta manera, tindríem el globus terraqui, que podria ser indistintament el món, quan el qualifiquéssim de masculí, o la mona, si ho féssim en femení.  O tindríem que un cop partit  per sexes sorgiria la humanitat que tots coneixem, o la donitat que seria el gènere femení a escala planetària. D’aquesta manera, i quan a noms, tindríem cassos tan espatarrants com Ana, i els seu masculí Ano, o Anus, o hauríem de discutir si quan diem persona, en referim a una dona, i a un home li hauríem de dir persono. Trobaríem milers i milers de cassos que podríem anar discutint, i tal vegada seria ven divertit, i com que de problemes en tenim prous, això ens ajudaria..

Durant molts segles, homes i dones se solien englobar en un sol subjecte, i no sembla pas que el món  anés malament per culpa d’això,  ni que el menys teniment de les dones per part del homes fora  per culpa de la manera d’esmentar, o anomenar. Jo sincerament, penso que els “camarades socialistes” s’ho haurien de fer mirar, i les camaredeses socialistes o haurien de veure.

narsuri.blogspot.com.es