LA LLOCA, I LA SERP

Quan era molt petit, on la meva única distracció de post guerra, era llegir constantment, no recordo en quin tipus de llibre o revista en català, segur que de molts anys endarrere, vaig llegir un conte que no he oblidat mai.

Era una vegada en ple hivern, quan a una lloca, se li van escapar els pollets fora del galliner cobert, i ella amatent, va sortir a buscar-los amb rapidesa perquè no se li posessin  malats. En ser fora, es va donar compte que una  serp, que havia sortit indegudament del seu refugi, sestava morint de congelació, i plena d’amor maternal, va pensar que si havia sortit per a salvar el seus fills, també   podia salvar  la serp. Sense dubtar-ne, la va agafar amb bec i amb delicadesa, la va arrossegar dintre, i al temps que amb  les ales protegia i escalfava els seus fills també escalfava la serp que es va anar retornant. En veure aquella acció, el gall, es va esgarrifar, i li va dir que cometia un greu error, ja que un cop refeta, la serp  se li menjaria els pollets. La lloca molt cofoia, i segur que sentint-se més intel·ligent del que era en realitat, va pensar que algun profit quan a ajuda, trauria de la serp, i no en va fer cas. Malauradament, la lloca cansada, es va dormir, i com era de preveure, la serp ja refeta se li va menjar tants pollets, com gana tenia. Quan la lloca se’n va adonar, ja era tard. Els pollets, ja no hi eren. Llavors va recordar que el gall, li havia dit que qui té els sentiments dolents,sempre s’aprofita de qui pot, sense mirar el mal que fa, encara que li hagin salvat la vida.

Això ho he recordat ara comparant la lloca amb en Jordi Pujol, i la serp amb un grup editorial molt important entre els mitjans de comunicació. Diuen les males llengües que durant anys el govern de la generalitat, ha recolzat i finançat aquest  grup, molt  per sobre d’altres que més modestos, no li feien el suficient la “garagara”. Que no li donaven peixet, vaja! Ara excepte tres o quatre comentaristes que com ja he dit altres vegades són correctes, i imparcials, i opinen en pro o en contra, però sense sectarisme, tots els grans opinadors, del grup, se li han abraonat als sobre sense pietat, i no sempre amb imparcialitat. Avui, per exemple i  un pobre home que sembla que te quelcom a veure amb Sat Agustí, i que dubto que ningú els llegeixi fora dels seus familiars, fa una filípica al diari  contra els president presumpte reu, que el deixa de volta i mitja. I no oblidem, que els tres grans “Craks” del grup, encara estan de vacances. Ai, Pujol, quan tornin!