FER-SE VELL

No sé si és únicament una desgràcia, o al mateix temps la oportunitat de poder perdre el temps per observar coses i esdeveniments que durant la vida normal mai tenim temps de fer. Ara, un cop ja a la gaire bé absoluta reserva, i com ja he dit altres vegades, em dedico a  anar passant d’un canal a l’altre dels tants i tants que tenim a la tele.

Avui, he anat a parar a un  canal de TV de les privades tant o més dolenta que TV3, però que al menys no paguem els contribuents, i he pogut veure una part d’un concurs que en certa manera podria passar per instructiu, però que en el qual,  el “presentador”, és realment una persona “impresentable” que es dedica a cridar a grans crits; Ooooh! , Noooo! Que laaastima!  Durabt una hora, i fer una espècie de saltirons que tal vegada volen ser passos de dansa, però d’un ridícul espantós.

En veure una actuació tan lletja i desafortunada, el primer pensament que m’ha vingut, és quants milers i milers de mestres, metges i altres persones de treballs molt més esforçats i seriosos,  de molta més preparació, deuen cobrar una ínfima part de el que deu cobrar aquest “Crak”. El més trist, és que si aquest programa dura tant, és que deu tenir una audiència raonable, ja que sinó, j l’haurien tret. Pensant això, he arribat a la conclusió, que el govern tant democràtic, ha prohibit totes les drogues, per a conservar la salut dels ciutadans, però la més perillosa i nociva de totes, el cretinisme, és lliure, i fomentada per tots els estaments.