PUTES I LLADRES

Com a glevatà de cor, tota la vida he recordat un veí meu molt més gran que jo,  que era molt eixerit  i sorneguer,  i que quan veia un garbuix de persones unides per aparentment fer el bé al comú, però que ell intuïa que era per treure profit de les circumstàncies, solia repetir un dia i altre: Ja pots comptar; “putes i lladres”.

Això ve a compte ara, perquè cada dia i pot ser degut a la crisi que patim, surten més persones interessades en ajuntar-se per salvar el país. Fixeu-vos bé la quantitat d’agrupacions de tot tipus que surten per tot arreu, amb vertadera fal·lera. No parlem ja dels partits politics on hi ha vertaderes baralles per veure qui mana i per poder manejar la caixa del partit, caixes per cert que són les úniques que sempre tenen fons.

Bé ara  mentre escrivia, he pensat que pot ser al PSC, és a l’únic que   no se li podria aplicar la dita del meu veí, donat que de dona no sé si n’ha quedat cap, i les principals comandaments,  no semblen pas tenir aquest caire, sinó al contrari de putes, eh?. Quines coses te la vida!

Narsuri.blogspot.com.es