MIQUEL ICETA

Avui, llegeixo al diari que el PSC, es posa en mans de Miquel Iceta per  recuperar la moral. Sincerament, no sé si plorar o riure. Que aquest home meitat llet agra, meitat iogurt,sigui que ha de recuperar els socialistes, no pot ser més que una broma de mal gust. En fi, ja s’ho faran.

El que  hi volia afegir, és que ahir a la tarda, mentre feia temps, vaig veure un tros de la pel·lícula Trece rosas.  Veure l’afusellament d’aquelles noies de bona fe que lluitaven –deien- pel socialisme, em va fer pensar  amb el Felipe Gonzalez, l’Alfonso Guerra, en Jose Borrell, o en Miquel boyer, aquell que es va casar amb una dona pública, que han estat tant generosos, que han sacrificat la seva vida pel bé dels humils. Aquests esmentats, més l’Iceta i molts d’altres, de no fotres un “Rosco” han passat a la més escandalosa opulència en bé del poble. Mare meva!