HI HA QUELCOM IMPORTANT QUE NO FUNCIONA

No sé si és perquè és fi de setmana, o perquè aquests dies tinc menys ganes de treballar, el cas és que la majoria de les notícies, vinguin del mitjà que vinguin, em fan posar de mal humor més del que desitjaria.

A la primera pàgina de les pàgines salmó "del Grande de España", llegeixo amb grans titulars "Dissabte solidari". Un xic més avall, "Després d'escalfar motors, ahir, el Gran Recapte afronta avui el seu dia crucial i el repte d'arribar al nombre més gran possible de ciutadans". A la segona pàgina, i sobre el mateix tema, una de les recol·lectores voluntàries, diu textualment "Els emigrants són els que més donen". Aquí hi pot ser donada la meva limitació intel·lectual, ja que em començo a fer un embolic. Estava fart de sentir que havíem de donar per als emigrants que, en situació de desarrelament, passaven gana. Doncs no, els emigrants són els que més donen. Llavors, qui són els agraciats amb tantes dàdives? 

Ja he deixat dit el desencís total i la falta de confiança que sento pels del PP, com del PSOE, que són qui governa a Espanya. El cas és que se suposaria que els que manen haurien de ser els que resolguessin aquests problemes, i no ho carreguessin a les espatlles dels que els mantenim. Això és una mica allò tan antic del "conte de la llàgrima". Tocar la part sensible de la majoria de la gent humil que, com que han sofert, coneixen el que és sofrir, i es deixa enganyar pels que manen. És cert que hem de ser caritatius, però és encara més cert que els que manen ho fan de manera voluntària (diria millor de manera interessada per col·locar-se per la resta de vida, sinó mireu als Felipe, Aznar, "Sapateru", o els ínclits Alfonso Guerra, aquell de "Miemmano" ) i, per tant, o dimiteixen per ineptes, o acompleixen amb la seva missió, que és procurar el bé de tothom.

Escoltant la ràdio, sento que a Bangladesh, els obrers d'una fàbrica de les que treballen per als multimilionaris espanyols, hi han calat foc, tips de sofrir. Altra vegada en l'anomenat diari, dues o tres pàgines sobre el proper matrimoni d'uns potentats hindús, que vindran a celebrar-lo a Barcelona; un casament que costarà milions, que sens dubte privaran a molts pobres hindús de  menjar. Crec, que valdria la pena que les grans masses no benestants, s'ho pensessin. Algun dia, pot ser veuran que la democràcia a la Espanyola és la reedició del burro i la pastanaga.