EL CONSELLER ESPADALER

Haig de reconèixer que la meva simpatia personal per a aquesta figura del Govern de Catalunya no és pas excessiva, ja que sincerament no el veig de bon tros preparat per exercir el càrrec que ostenta. 

Primerament, i com ja deixo dit en altres escrits, en el seu partit, Unió, fan tots normalment la Puta i la Ramoneta (paraules de Pujol) i, per tant, els considero un mal per al país.

En segon lloc, també es deu al fet que quan dóna explicacions, sol intercalar paraules en el seu discurs, que es veu clarament que no vénen al cas, però que ell les empra per mostrar una saviesa que de bon tros té. Vol mostrar-se il·lustrat, però se li veu el llautó.

Això dit, ahir al vespre, mentre anava "zapingant" en espera que comencés el programa que jo volia veure, vaig anar a parar l'emissora del "Grande de España, i evidentment, el "Pare etern", el gran i incommensurable Josep Cuní (qui sinó?), sempre ad majorem gloriam suam, gaudia rebregant-nos pels morros tots els defectes i perversitats del conseller i el seu equip, en especial els Mossos d'esquadra. Com gaudia aquell oracle mostrant les mil perversitats d'aquella gent en front d'un home bo i humil al qual anava anomenant "empresari". Per cert, tant que aquest dies s'ha parlat de l'empresari, i ningú no diu de què ho era, d'empresari.

No em veig pas prou informant, per jutjar el cas, i en altres ocasions ja he dit el que penso d'alguns d'aquests mossos. El que segueixo no entenent és com el nostre govern continua subvencionant el grup editor, el qual és l'enemic principal, que té a casa nostra, per sobre de tots els partits de l'oposició. En aquest cas, qui més ho paga és el conseller Espadaler que sempre hi  va fent el paper de "Don Tancredo" amb la seva cara inexpressiva.