LA GRAN FESTA DELS "SOCIATES"

Ja he deixat dit en mil lloc diferents, el fàstic i i els desencís que sento per als socialistes espanyols. Ja mai m'havien fet sentir gaire simpatia, atès que, com que sempre he considerat que tota persona que presumeix i es venta de ser bo i humil, i després, resulta que amaga moltes mancances o que simplement és un hipòcrita. Quan l'any 84, els grans i únics Boyer i Borrell, com a representants del just govern del vaquer Felipe, i de l'actor de teatre, Guerra, em van robar (a la meva empresa) 23 milions de pessetes, que el govern d'en Suarez ens havia promès i el d'en Felipe, ens devia per haver exportat en temps tan dificultosos (uns 8.000.000 milions entre tots els exportadors espanyols), ja va ser el súmmum, i el meu fàstic ja no podia pujar de nivell.

Avui, sentint un home tenebrós com en Rubalcaba, que anava dient "Pera" al tan limitat Navarro, dient-li que ànims, que arreglarien Espanya, de la qual sens dubte el reinat taifa d'en "Pera" seria un dels motors principals, ja gairebé m'hauria posat a plorar. 

Us imagineu si en lloc de ser tan poc intel·ligents (bé, intel·ligents, en Felipe, l'Afonso i tants d'altres han demostrat ser-ho, ja que de miserables roba-peres han esdevingut rics), que en fer-ho tant malament, han propiciat que els pitjors enemics de Catalunya, tota la "Crosta" carca espanyolista, els del PP, hagin pogut prendre el poder. 

Pobra Catalunya. Ja deixo dit que és el que penso del PSOE, però en ser ells tan limitats, han donat peu al triomf absolut de la gent més feréstega i dolenta de l'anomenada Espanya, que no són més que les restes melangioses del que va arrasar Amèrica i tants altres països. Catalunya, junt amb Ceuta, Melilla -i l'illa de Perejil, ep!- són les últimes colònies del gran imperi espanyol.. Pobres de nosaltres...