LA SENYORA ALÍCIA

Haig de reconèixer que, si les coses no m'interessen de manera directa, faig poc esforç per conèixer moltes de les notícies que cada dia surten com bolets en tots tipus de premsa. El cas és que, com que aquests últims dies l'ínclita i única senyora Sánchez s'ha prodigat tant en els espais informatius, he pogut constatar abastament que, encara que sembla que ho ha provat tot, no ha aconseguit sortir de lletja, sinó que el botox li ha deixat uns morros que fan basarda de veure.

Això ve lligat al fet que fa pocs dies em vaig assabentar que aquesta senyora té un fill, no pas fruit del matrimoni canònic, sinó que sembla que és fruit d'una col·laboració espontània d'un ex-ministre del govern.

Aquí va ser on vaig començar a meditar. Si el mascle donador va fer una extracció seminal a soles, i després va fer el present a la receptora, res a dir. Si, per contra, el nen va ser producte d'un acte fornicatori desenfrenat, al mascle, se li deu un homenatge, ja que en ares de la continuïtat d'una saga política tan preclara, es devia haver d'embenar els ulls, o prendre's una dosi de coca o crack ben completa.

En fi. Diuen que els designis divins són inescrutables...

                                                      *                          *                                *

AI, DELS VENÇUTS

Altrament, avui surt, a tots els diaris i noticiaris, la mort del líder zulú sudafricà Nelson Mandela, heroi nacional dels d'aquella ètnia, i acceptat per la resta, els agradi més o menys.

Això m'ha fet pensar quan pels voltants del 1800, els holandesos van arribar al que ara se'n diu Sud-àfrica,  el habitants d'aquelles terres eren els hotentotes, en certes parts, i a la resta ja més prop del Kalahari, els boiximans. Gairebé pels mateixos temps, començaren a baixar del sud de Sudan, els  anomenats cafres, i els zulús, que molt més aguerrits i procreatius, ompliren tot el país. Amb la guerra entre holandesos, i els anglesos depredadors mundials, els zulús encara avançaren més, i entre holandesos, anglesos i zulús, exterminaren gairebé del tot les dues races autòctones, i avui s'ha d'anar a llocs concrets i llunyans per trobar algú d'aquestes ètnies. D'aquests cents de milers de massacrats, ningú no en parla. Pobra gent...

Per això, penso: "ai, dels vençuts".

Ah, Sud-àfrica és un dels països més rics en primeres matèries escasses i del màxim valor. També en el rànquing de violència i criminalitat, està en els primers llocs.