ESPANYA; ABSURD TOTAL.

Aquell eslògan tant conegut de quan Fraga era ministre de turisme, que feia “España es diferente”   és avui mes vigent que mai i amb molts més motius. Repassem-ho una mica.

Franco, va vèncer un govern  republicà i anti monàrquic, el qual era comandat en bona part pels socialistes, que junt amb els àcrates i comunistes, eren  els més anti monàrquics d’España. Ara, els nous sociates, creació de la dreta més rància, que el que menys els importa es el benestar i progrés de la  societat, per molt  que se’n omplin els morros,  (sobre tot els d’en F. Gonzalez que els te tant abundants –en els dos sentits, eh!-) amb tal de no perdre prebendes, i anar xuclant la mamella, acoten el cap davant un  monarca que no ha fet cap mèrit per a tenir aquest càrrec,  i que sols és la  herència en “segundas nupcias” de la imposició del dictador que tant critiquen els justiciers sociates, i  que no és més que el continuador del caçador de feres de dues i quatre potes, el gran Juan Carlos I, que tant es va omplir de glòria i tant va fer per Espanya. Pels que no recordin les proeses cinegètiques del rei jubilat, recordarem Mitrofan l’ós borratxo de Romania, l’elefant de Botswana, la princesa Corina, i tantes i tantes d’altres víctimes  de la “punteria” del King. Segur que quan la història recordi els grans aconseguiments del  preclar monarca, parlaran d’això.

Altra detall interessant, seria conèixer qui li escriu els discursos al gran Felip VI els quals  tenen la barra de demanar  que la gent no estigui trista o deprimida? Com es pot tenir tanta cara, de demanar a milions de persones velles que havent treballat tota la vida no arriben a cobrar vuit cents euros al mes, podent veure a diari que Ell, la seva escarransida esposa i les filletes, cobrin milions, per fer unes quantes representacions teatrals anuals de cap sentit útil?

Altra cosa a tenir en compte, i no menor, es que tant poca gent no vegi que la creació del partit Ciutadans- Ciudadanos, no és més que afegir una colla més d’aprofitats com  Rivera, Arrimadas, i altres  perquè amb la seva cara bonica i amb la ajuda –diuen- de l’Ibex que es realment qui mana, i la excusa de que no tenen un “passat” mantinguin a  la pleta embadalida, i sense capacitat d’actuar.

El que jo em pregunto veien ara el gran desastre del PSOE de la ma de la gripollera andalusa o Fernadez Vara, Ibarra, (Casualment tots ells d’autonomies deficitàries que tiren dels guanys catalans,) Rubalcaba etc., que deuen pensar els milers i milers de persones amb sentiments socialistes afiliats o no al partit però de bona fe, en veure com els factòtums del partit s’han tret la careta i han mostrat ben clar que populars,i socialistes, són el mateix, i que la única diferència es de noms, però que el que volen uns i altres es anar-se repartint el pastís, i que mantenint el poble adormit amb frases boniques, com més grandiloqüents millor, ja en tenen prou. Pobra Espanya! Aquest tracte prenyat a cara descoberta entre dretes i esquerres, fa ben palès quan poc de fir són tots ells, i deixa clar, perquè els enemics de la monarquia en tot el món, els socialistes, aquí a Espanya recolzen el borbó tant aferrissadament.

Només per acabar, recordem quan la guerra civil, qui eren els que manaven, en els dos bàndols i qui hi van deixar la pell. El govern, el formaven republicans, i socialistes. Van donar la vida per a la Paria? No. Azaña; republicà. Negrin,  Prieto, Largo Caballero, socialistes de bona fe, tots ells, van marxar d’ España, emportant-se una bona picassada del tresor del país.  Els anarquistes amb la Frederica al davant, es van  exiliar a  França, i quan van acabar els calers, enviaven a pobres analfabets idealistes, tals com Sabatés, Facerias, Caracremada i altres a fer atracaments. Yoys hi van deixar la pell. A les dretes, els de Falange, que equivocats, o no sembla que anaven amb bona fe, (no ho sé, no ho tinc clar) , vans ser els que hi van deixar la vida, tals com Onèsimo Redondo, Ramiro Ledesma, i Jose Antonio Primo de Rivera els quals ja no van veure el final de la guerra. Els dretans clàssics de recolzament capitalista,  tals com Gil Robles, i tants d’altres, com que no li agradaven a Franco, també van fugir a tot córrer, sense cap recança. Ja ho tenien tot previst.

Així doncs, tenim que amb la indiferència quasi total de la majoria de la població, vers la monarquia, els únics que la defensen, són els que en viuen. O sigui els republicans anti monàrquics. Quines coses, eh? Si, que España es diferente, si...