EL TRIOMF DE LES NOVES GRIPOLLERES.

La majoria de gent de la meva edat, segur que encara recorden aquells temps de després de la guerra, on a la plaça de Vic, al cantó de l’ Ajuntament, davant de la Banca Soler i Torra, hi havia unes paradetes de fusta similar a petites casetes, on dintre da cada una, hi havia una senyora escrupolosament neta i abillada amb un davantal de blanc immaculat, i on a tot l’interior, s’hi podien veure quantitat de pollastres nets, i ben escorxats on mostraven aquell greix de color tant groguet que feien palesa la seva alimentació amb productes naturals amb gran proporció de blat de moro, color molt difícil de veure en els pollastres actuals que són molt més productes de laboratori químic.

Però, al que jo em volia referir, no era als pollastres sinó  a les esmentades venedores, a les que tothom donava el nom de gripolleres, degut sembla a vendre pollastres. Aquelles dones, tenien la virtut de Saber donar conversa durant hores a tot tipus de client, que restava tant satisfet, que li agradés o no el producte, acabava comprant. Doncs bé, avui, podríem dir  que la nova versió de les gripolleres, s’ha passat a la política, i la tenim representada en les dues grans lidereses de l’esquerra  més “cutre”, les quals han copiat a les gripolleres, quan a xerrar molt, però en lloc d’una parla culta i elegant, actuen com aquells “xarlatans” que sabent que qui els escoltava no era massa il·lustrat, li feien creure que hi perdien en la venda però que el seu amor fraternal, els feia perdre diners en bé del comú. Eixí, tenim a la gran Ada Colau, i la no menys gran Susana Díaz. Són dues persones, que a ulls d’un espectador imparcial, es fa palès el seu sectarisme i sentit venjatiu de classe, que és tant fort que no el poden amagar. La única diferència és que la Colau, ho fa amb la tradicional mala “milk” catalana mostrant un sentiment d’amor del tot inexistent,  i en canvi la Díaz, actua amb allò de “Ele la grasia!” per a  complaure la seva clientela de caràcter tant diferent.  El resultat? Que cada dia la política te un to mes baix, i de més trist nivell. Que dirien les nostres gripolleres vigatanes d’aquells temps?     narsuri.blogspot.com.es