A JOSÉ MALLORQUÍ, AMB AMOR.

Quant   al nostre dissortat país, després de la sagnant guerra “Civil” (seria bo que algun dia poguéssim aclarir la veritat i el perquè de la mateixa) no hi havia més que escassetat, misèria, i por,  pràcticament les úniques lectures, eren o be de sentit polític, o religiós;  res més.  Per  algun motiu que desconec, i que tampoc sabria a que o a qui atribuir, jo, tant negat o limitat amb pràcticament tot, als meus sis anys, era una vertadera fura quan a la lectura. A l’escola,  ja feia la lectura diària amb el llibre emprat pels de més edat, -uns 14 anys- de nom “Corazon” d’un autor italià del segle dinou  anomenat Edmundo de Amicis, quan els de la meva edat,  la majoria encara no llegien correctament “Lo que nos rodea” que sembla que era més senzill.  (encara, els tinc tots dos) Doncs, bé: com que jo llegia tot el que queia a les meves mans, no sé de  on, un bon dia, vaig obtenir un molt petit mini llibre de pot ser vint planes, un conte que tenia per nom El mago Tolon se divierte, i que signava com a autora Leonor del Corral. Anys després, vaig saber que la tal Leonor, no era altra   que la esposa de l’escriptor Josep Mallorquí, que era qui escrivia, i que atribuïa a la seva esposa degut al profund amor que li professava, cosa que és històrica.

Pot ser als anys quaranta vuit, -no ho recordo exacte-, un meu amic em va deixar el que en deien una “novela” de El Coyote,  (que jo com sempre que llegia escrits perillosos per a la moral eclesiàstica de la època anava a llegir dalt la teulada de l’església) que haig  de reconèixer que em va frapar,  i que ja sempre més,  vaig seguir amb tota fidelitat. Aquesta col·lecció, o saga,  era la més famosa de l’època al nostre país, i inclòs crec que ser traduïda a altres idiomes. (El gran il·lustrador Batet, en va fer una col·lecció d’aventures de gran èxit) També, es deia i crec que era cert, que el Caudillo Franco les llegia setmanalment, i n’era un fan incondicional. Doncs bé,  l’autor de la mateixa, no era altre que  el gran Josep Mallorquí, i penso que infinitat d’espanyols de la època li hem d’agrair, que amb la emoció de la seva lectura, ens fes  oblidar  moltes penes i privacions. Estic segur que va fer més ell amb els seus  escrit de l’Oeste, perquè estiméssim les conquestes dels espanyols a Amèrica, que molts llibres erudits però feixucs i esbiaixats de molts escriptors  seriosos de la època. També amb els seu nom o amb el de Carter Mulfort, va escriure la llarguíssima col·lecció Hombres del Oeste, on ens va ensenyar a conèixer personatges   a vegades rars, i al tres estrafolaris, com Panxo Villa, Billy el Niño,  Jeese James, i tants i tants d’altres.  No podem oblidar que ell mostrava el seu entusiasme per “Fray Junipero Serra, el franciscà mallorquí que va evangelitzar –jo diria domesticar- als indis d’aquelles terres.  Ara, a Madrid, sembla que li fan un homenatge al que em vull afegir. Llarga glòria a Josep Mallorquí!

Ah! Com podeu suposar, jo encara guardo la col·lecció completa  de les aventures de “EL COYOTE” que hi farem, soc un romàntic, i un sentimntal.

Narsuri.blogspot.com.es