LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Trist de mi, tota la vida havia cregut que un locutor de ràdio i, més tard, un presentador de televisió eren unes persones que, d’acord amb un guió propi o aliè, es limitaven a informar sobre els esdeveniments del dia a dia a fi de posar en coneixement del públic, no versat o que no tenia el temps o l'ocasió de poder investigar.

També, les emissores disposaven d’assessors especialistes en cada tema quan la circumstància ho requeria. Ara fa uns anys que, en la llista d'aquests especialistes, s’hi ha afegit els anomenats tertulians que, en principi, es creia que eren especialistes, però que en grup podrien cobrir pràcticament tots els temes exposats en l'emissió.

Malauradament, una gran majoria  d’aquests “especialistes” han resultat no ser-ho tant, atès que es toqui el tema que es toqui, opinen i pontifiquen sobre tot, desprestigiant el que hauria de ser el principi de les tertúlies.  En un proper escrit, donaré la meva opinió d’alguns dels més rebregats en tot tipus de programes.

Del que realment volia parlar avui és de tres presentadors-locutors d’emissores catalanes (sobretot les del “Grande de España”), motiu pel qual he titulat aquest escrit “La santíssima trinitat”, que segons la meva pobra opinió –pobre o no tant, és la meva-, sobrepassen de molt qualsevol nivell de tota la resta de professionals del ram.

El primer i destacat seria el gran, incommensurable i diví Josep Cuní. Aquest personatge, que podríem anomenar el Pare Etern, pot parlar de tots els temes i especialitats haguts i per haver, i pot rectificar i corregir tots els tertulians, si no fer-los callar directament. És digne de veure com aquest ésser sobrenatural, surt encarcarat i abillat com un cromo, mostrant tota la seva formosor, també tan per sobre les altres persones humanes. 

És meravellós veure com els seus auxiliars s’arruguen davant les seves constants rectificacions, si no és directament davant les seves mofes, mostrant-los una vegada i altra qui és qui domina i qui mana. El més curiós és que no sols rectifica i es mofa dels del seu equip, sinó que fa el mateix a bona part dels seus convidats, que se suposa que són especialistes en els diferents temes que es toquen i que, pel motiu de ser especialistes, han  estat convidats. Doncs, tot i això, el “Suprem” els rectifica i pren la davantera. Ha de quedar clar que el savi és ell, el que mana és ell, i qui té l’última paraula és ell. En fi, que 8 TV és ell, cada programa on surt ell, és únicament i exclusiva per mostrar la seva superioritat absoluta, i pel seu lluïment. Per ser més el súmmum, és quan s’hi afegeix la Rahola. Llavors, l’orgia pot ser total. Ja parlaré de la Rahola.

El segon, a qui podríem anomenar Jesucrist,  seria el de Rac1, en Jordi Basté. Aquest, no pas de bon tros tan “guapo” com l’anterior, comença cada dia etzibant totes les crítiques i desqualificacions al personatge de torn, a qui, per algun motiu, ha agafat de cap d’esquila. Sobre el personatge escollit, el Basté, posa la cara de “rey pasmado”, buida el pap de manera absoluta i, quan ha acabat, aquell ésser vilipendiat ja no té per on agafar-se. D’aquesta manera, el Jordi, mostra estar a l'altura del Pare Etern i, per tant, deixa palès que és digne de conduir l’altra emissora del "Grande de España". 

Un cop acabat el ferotge atac de torn, i ja buidat el pap, el noi continua el programa amb certa normalitat, i potser no es mostra tan absolut com el de la TV. Dels tertulians que l’envolten, ja he dit que en parlaré un altre dia.

També, penso comentar l'esbiaixada manera que tenen de parlar de les coses de l’equip de govern actual de Catalunya. Com sense voler, dels esmentats presentadors, i de la majoria de tertulians, sempre surten trets i sagetes, que deixen veure clar idees, pensaments i desitjos de tots ells. 

L’altre, l’Esperit Sant, seria l’Antoni Bassas, que hem tingut allunyat de nosaltres durant uns anys, i només rebíem algun dels seus alens divins per mitjà de TV3, i sempre referents a desastres i coses negatives sobre EUA. Ara sembla que retorna a casa, i prompte sabrem on fa la competència al "pare" i al "fill". L’estil i les formes són molt similars. Prepotència i alliçonament a l'oient. Altrament, sembla que ara ja s’ha fet empresari de comunicació juntament amb altres vius del ram, que fan com Juan Palomo.

A les nostres emissores, hi ha un grup important de grans presentadors ponderats, i honestos, però que mai no seran tan famosos i populars, precisament per la seva honestedat, i, sobretot, per la falta de divisme i egolatria dels anteriors. És clar que potser, ben mirat, la culpa la tenim els que, coneixent les seves idees i desitjos, els escoltem.