SOBRE UN ALCALDE FRANQUISTA

Aquests dies he llegit diferents comentaris sobre el senyor Costa Velasco, parlant d’ell com a exalcalde de la dictadura, o sigui franquista.

Encara que intermitentment ja fa anys que visc a Vic, puc dir que visc a Vic, però no tinc pas la gosadia de dir-me vigatà, cosa que sembla restringida a les famílies de la “crosta” de tota la vida. Dic això per aclarir que les meves coneixences de la ciutat no són pas prou profundes per opinar amb tota certesa.

El primer pensament que em ve al cap és que si qui manava era Franco, o les ciutats no podien tenir alcaldes o forçosament devien tenir alcaldes franquistes. Per molt franquistes que fossin, si eren gent de la ciutat, és de suposar que devien fer tot el que podien en favor de d'aquesta.

El que sí que voldria deixar clar és que he mirat de demanar, a persones properes a l’Ajuntament, el que cobrava el senyor Costa en pessetes d’aquell temps, i l’import mensual era de 5416 al mes, que multiplicat per 14 pagues, i aneu a saber si alguns altres pagaments extres, convertit en euros d’ara, resultaria que si  el senyor Costa, ara fos alcalde amb el sou d’abans, s’emportaria la castellana “friolera” de poc més de mil euros l’any.

Això m’ha fet recordar que l'agrupació municipal Plataforma per Catalunya, no fa pas molt temps que ens va fer arribar una relació dels emoluments que cobren aquesta gent tan generosa i despresa d’ara, i he pogut veure que, per exemple, una regidora concreta cobra a l’any 40.000 euros, o sigui 39 vegades més que l'anomenat franquista. I el batlle actual, 62.000 euros.

He posat, per exemple, aquesta regidora, perquè no sols la gent de Vic, sinó els de fora, cada dia tenim més motius per queixar-nos de no trobar un lloc per deixar el cotxe, si no és amb els diners per davant. Doncs bé, les males llengües diuen que aquesta regidora tan ben remunerada, des que ostenta aquest càrrec, ha aconseguit col·locar la seva “parella de fet” com a un d’aquella munió de guilles platejades, "zorros plateados" com anomenen en castellà, sobretot, a Amèrica del sud als que fan aquesta "feina", que amb l’armilla groga i tanta diligència i fervor, controlen als “desaprensius” que deixem el cotxe per uns moments, encara que sigui per entrar a buscar el pa, i invariablement, al cap d’uns minuts ja hi trobem la butlleta. Aquest cos d’empleats municipals, és sens dubte el més competent de la vila, cosa que l’alcalde franquista s’estalviava per manca de cotxes. Qui no recorda haver deixat el cotxe durant hores al mig de la plaça major sense pagar ni un ral? Ara, excepte mercats o altres esdeveniments, la plaça sol ser buida, però els parquímetres ens esperen amb els braços oberts.

No sé per què dins el meu cap vaig sentint La Trinca a cantar "Que els votin, que els votin, que els votin”... Ai mare, que ho som, d’innocents... Aquests no són franquistes, són demòcrates, oi?