LA GLEVA ENCADENADA

El passat dia 6 de setembre vaig tenir l'alegria de ser convidat per les autoritats municipals, a fer el pregó de les festes de la Gleva, i com a glevatà de cos i ànima, em vaig sentir molt honorat.

La meva decepció va ser quan en arribar a la plaça del santuari, la vàrem trobar blindada amb tanques metàl·liques, com aquelles que utilitza la policia per frenar els manifestants. I a més, amb cadenat, que forçava a recular i buscar un lloc d’aparcament apartat del lloc que tota la vida havíem utilitzat. Ah! I que no em diguin que era per seguretat, perquè eren les vuit del vespre, i d’estudiants, no se’n veia ni un.

Ja per la festa de l’1 de maig, quan ens reunim els que quedem de nens i nenes dels anys quaranta, hi havíem trobat una cadena entre les dues columnes de la portalada. Ara ja no en devien tenir prou, i el cadenat ja és just a nivell del carrer. Fins i tot, un petit caminet, que pujava per la punta del carrer de baix a tocar la central, fou encadenat.

Encara que ho he demanat diverses vegades, mai ningú no m’ha pogut o volgut explicar el ha passat al santuari de la Gleva. Hi ha com un “homertà”, un silenci de tipus mafiós, que mostra que tothom té por a no se saben quines forces ocultes, però molt poderoses. Els més valents, o més agosarats, només s’atreveixen a insinuar que els propietaris (?) del col·legi són una secta d’ultra dreta provinent de Madrid que, en connivència amb l’episcopat, s’han fet amos del santuari i el que fou seminari i després casa d’espiritualitat,  i que el rector mossèn Carles, home humil i bona persona, només pot disposar de l’església, sense cap tipus d’autoritat sobre res més.

Es veu que quan algú ho ha demanat, li diuen que és per preservar la seguretat dels estudiants, i el recolliment que és necessari per a l’estudi. No ho sé. Jo, el que puc dir és que al seminari menor, hi havia hagut èpoques en què hi estudiaven més de dos-cents seminaristes, que els frares mallorquins també hi tingueren l’escolania força nombrosa, i mai, mai ningú no va ser privat d’accedir a la plaça. Els catalans anem parlant de la independència, i no ens adonem que uns espanyols d'incerta classe i procedència ja ens han pres el lloc que fou més estimat i volgut de la plana vigatana.

Si el bisbe ha permès això, jo em pregunto si no haurem de buscar un altre Mendizábal,  que requisi llocs que eren del poble, encara que administrats pel clergat, i que ara ja no sabem de qui són, i dels quals ja no tenim cap dret a gaudir. 

Què deuen pensar els hereus del santuari, els pares o avantpassats dels quals ho recompraren per lliurar-ho de nou a l’Església?