LA GRAN   FARSA

Aquests dies, ens hem afartat de veure i sentir en tot tipus de mitjans audiovisuals de les espanyes, als grans inquisidors,  els quals actualment en lloc d’empaitar bruixes, empaiten separatistes. No entraré en el fons de la qüestió, ja que és un tema molt complicat i delicat a la vegada.  Al que em vull referir, és en primer lloc, a la patxoca que feien els nostres grans justiciers (Maza, Lesmes i un larg etc, etc) embolcallats amb aquells guardapols, punyetes i mantells, i sobre tot amb aquells collarets i medallons que ni la Lola Flores i altres afamades folklòriques lluïren amb més pompa i parsimònia. Fins aquí, no seria gran cosa si no fos que en mig de tots ells, i sobre sortint de tots, (per llargada, he!) hi teníem al gran i insuperable rei de tots els espanyols  l’incommensurable Felip VI, (escollit i imposat només pel seu pare) el qual i com no podia ser d’altra manera, també anava equipat amb grans  collarets, i punyetes.

A la conclusió que volia arribar, és que no veig clar si aquest senyor te tanta capacitat intel·lectual i tants coneixements diversos per quan en qualsevol esdeveniment de certa importància a l’estat espanyol, ell, sempre hi es com a president, i uniformat amb la disfressa adient. Si és que els té, tants coneixements, no tinc més remei que descobrir-me davant tanta saviesa i retirar-me avergonyit i amb molta enveja. Si no els té, perquè  els presideix tants esdeveniments diversos vestit de magistrat, militar, mariner i etc ? Si és per a obtenir els 8 milions i escaig d’euros que li regalem cada any els espanyols, perquè la seva esposa pugui anar a diari  al mercat i portar el pa a taula, al menys que no dissimuli. El més trist, es que els politics la majoria una colla de roba peres endollats, li riguin les gracietes i ens el mostrin amb aquella cara de persona extraordinària tipus Sòcrates o altres similars, quan en realitat mai sabrem que pensa. Es clar, que mirat fredament, els primers i grans culpables, son els partits auto proclamats republicans o sigui antimonàrquics als quals la cara els deuria caure de Vergonya. Clar que tal vegada un president de república elegit democràticament,  no es deixaria manipular, i en canvi el sistema actual d’anar tirant de la rifeta del nostre cap, els va molt bé. Moralitat: Diguem amb qui camines i et diré qui ets.