TRAJECTÒRIA DE BOOMERNG. I

Axioma que penso patentar. “A Argentina, a part d’infinitat de belleses naturals,  només hi ha algunes coses bones. La carn de vaca per sobre de tot, alguns jugadors de futbol, (no masses) i la Patricia Gabancho”, ara Catalunya.

Pre explicació.

En els meus anys de “grandesa” exportadora quan el Ministerio de Asuntos Exteriores em premiava, un dia que em van visitar al despatx a Barcelona,  vaig invitar a dinar a dos clients (pare i fill) de Bèrgamo, població del nord d’Itàlia a l’àrea de Milan, els quals em compraven bastant, i pagaven religiosament, cosa no sempre senzilla si es fiava la venda.

Jo, volent fer-me el coneixedor de la història italiana, (que realment només coneixia per haver llegit el llibre CORAZON d’Edmondo de Amicis, i poc més), mentre esperàvem el servei, vaig parlar de les proeses de Garibaldí per sud Amèrica, i de com  gràcies a ell, el comte de Cavour, havia aconseguit unir tota la península italiana i les illes per a entregar-la al rei Victor Manuel.  Gran va ser la meva sorpresa, quan l’home, em va  dir amb molta força i molt convenciment:

-Tant de bo  s’hagués quedat a Amèrica, Garibaldi. En unir el Nord d’Itàlia amb el Sud, va carregar sobre les nostres espatlles  les despeses d’una  gent de caràcter i costums molt diferents als nostres, mai avesats a treballar durament, i  als quals ja fa dos segles que mantenim. El nord d’Itàlia sol, seria d’un nivell  igual o superior a Alemanya, o Suïssa.

Juro, que això, es històric. No sé, quin percentatge de la població nord italiana era d’aquesta opinió, però haig de reconèixer que vaig quedar molt sorprès, però que quan amb els anys vaig conèixer més a fons Argentina, i a els argentins, poblada en gran majoria per italians del Sud, ho vaig poder entendre. En aquells moments, no ho vaig copsar massa, però després, el frec amb ells, em va confirmar la certesa.                            

Seguirà.