SI NOMÉS FOS LLETJA... PERÒ

L’altra dia, em mirava eixís com de passada les noticies, quan davant la meva vista va sortir una dona  petitona i força lletja (culpa del pares, no pas d’ ella) amb un curt pentinat groguenc horrorós, fumant com una condemnada, i increpant els vianants en forma de barri baixera, (tot això culpa d’ ella, no dels pares) la qual varen dir que era la fiscal en cap de Catalunya. Haig de confessar, que tantes emocions fortes en tant pocs segons, van ser superiors a les meves forces, i en veure tanta misèria moral en un cos i un espai tant reduïts, quasi em va provocar un cobriment de cor. Que una persona a la que se li deu suposar una cultura i una educació, increpi al públic com una gripollera d’aquelles dels passats segles, i que fumi en públic en lloc de  donar  l’exemple de “Por ser vos quien sois” es fan molt difícil d’entendre. Que una persona a la que se li deu suposar cultura, equilibri i justícia actuí com ella,  fa desconfiar molt de com deu funcionar la cosa de la Justícia. Que hi farem...

Ah! Si en lloc de ser un vell xaruc i caducat, fos més jove, pot ser per por, no diria tot això. Ara, però, la única cosa que pot fer la fiscala, es pagar una part de les despeses de la meva cremació, i dispersió de cendres. Amen