TRAJECTÒRIA DE BOOMERANG. II

I ara, entrem al tema. Hi ha un vell adagi, que diu que no hi res que mai no torni. I un altre que: Les burles fan com les processons; sempre tornen de on surten. Doncs be, ara veureu com la història té raó.

Expliquen les cròniques, que durant la edat mitjana, la societat catalana gaudia de certa força, i que l’exèrcit almogàver va fer trontollar bona part de la Mediterrània començant per Grècia, i entre altres llocs, es va fer mestressa del sud d’Itàlia, sobre tot de la illa de Sicília, i de territoris de Calabria, Nàpols, i altres indrets. Doncs bé: van passar els segles,  els catalans, van perdre el poder, i de ser una potència  conqueridora, va ser una part més, dominada per  Espanya. Es va descobrir i colonitzar Amèrica,  i es van fundar nacions, entre elles Argentina que es de la qual vull parlar.

Aquest país, Argentina,  que és un dels mes privilegiats del continent sud, quant a clima i diversitat productiva, no ha pas tingut la mateixa sort amb  les persones que després d’exterminar als nadius quasi del tot, la han ocupat. Que quedi clar de totes maneres que mai es bo generalitzar i que ben segur que en aquest país, hi trobaríem moltes persones bones, i intel·ligents, italianes, o no i per exemple la majoria dels tant mal tractats gallecs,( Gaxèeeegos, els diuen als gallecs els descendents d’italians, amb menyspreu) els quals gallecs són els que més treballen i els que en general, menys avantatges han aconseguit. El problema,  -i gros- que te Argentina, es l’allau de descendents d’emigrants provinents del sud d’Itàlia, sobre tot, com ja he dit  de Sicília, i altres llocs de la part baixa. Això, fa que el tracte entre argentins i forasters no acostumats, no sempre sigui fàcil. Sols cal recordar, que Argentina, es la nació del món amb més psiquiatres per metre quadrat, que evidentment no resolen gaire res, i  on més es menteix, amb la venia total de les parts, que no ignoren que uns i altres falten a la veritat de manera  continuada, i tots, es queden tant amples. També es el país amb més medecines o pseudo medecines alternatives tals com la tant discutida homeopatia i moltes d’altres quasi chamàniques.  El que no se’ls pot negar, es que ho foten tant bé, i hi posen tant teatre, que sentir parlar dos o més argentins fa molta patxoca, encara que si es molt sovint, aquella  entonació xulesca i perdona vides, es fa força desagradable.(Sobre això, només cal escoltar per exemple els entrenadors argentins de futbol)

Em podria estendre molt, i per posar com a exemple, explicaré que jo considero als jueus unes de les races més vives, punyeteres, i intel·ligents del món, que no deixen res per verd, i quan els jueus abandonen una nació amb gran quantitat, vol dir que en aquell país alguna cosa important falla.  A Argentina que n’hi havia tants, ja quasi no en queden de jueus. Els castellans dirien: “Por algo será”