TRISTES COMPARACIONS.

L’altre dia al cap tard, com tantes altres persones, varem anar a la Biblioteca Municipal a la presentació del llibre de la vigatana Maria Dolors Farrés, El Càstig, la qual va conduir l’ historiador Pasqual Bernat amb molta  naturalitat i erudició. Allí, ens varem poder assabentar de moltes coses i les més importats, -que ho eren- no tenien pas a veure amb el  gran esforç de recerca, estudi i meditació emprat per a la autora, sinó la misèria moral d’un país, que condemna a una persona tan sàvia i dedicada,  a veure’s obligada a buscar  inútilment  una editorial que li publiqués el llibre, cosa que no va aconseguir, i que si una obra de qualitat tan extraordinària a arribat a  veure la llum, ha estat gràcies a uns mecenes, persones alienes a la edició que han volgut ajudar-la, cosa que la autora va confirmar.

Aquest meu comentari, ve a compte perquè avui a la “Nostra” ha sortit per a milionèsima vegada la figura d’una persona que hom diria protegida per algun Déu especial, la qual sembla que té carta blanca per, a apart de cobrar per als seus inacabables programes de ben escàs interès,  (Això si, xerra com una metralladora)però que dia si dia també, aprofita per a fer publicitat dels seus llibres, que haig de confessar que al principi, n’hi vaig comprar dos, però que moriré de vell, sense conèixer la fi dels mateixos, perquè encara que tota la vida he sigut un voraç lector, capaç de llegir fins la fulla dominical, no he sigut capaç de copsar i pair tanta Verbàlia incoherent. Llavors jo em pregunto: Perquè una persona savia, docta i dedicada com la Maria Dolors ( i altres com ella) pot tenir tantes dificultats per a publicar, i en canvi una colla de “Singuing Mornings” acostumats a llepar culs dels poderosos de “La Nostra” (gaire bé uns i altres sempre els mateixos) puguin endinyar-nos tants i tant immensos bodris de manera tant fàcil per a ells. Es parla molt d’ajudar Catalunya a fer-se gran, però els que ho podrien fer, com que tenen la mamella ben agafada, s’estimen més anar mamant, que ajudar a les persones com la Maria Dolors, que ho mereixen. Ara, davant TV3, i ha un valencià. Tinc molta més fe en Vicent Sanchis, que tregui la majoria d’ endollats  que hi ha hagut fins ara, i que tant diuen estimar el nostre país. Tant en bo, faci net!