FELICITATS, VICENT SANCHIS!

Haig de reconèixer que des del primer dia, el concurs “Tot ho Res” de la Nostra, em va caure de pena i tractaré d’exposar-ne les raons.

Primer que tot, per la presentadora lleidatana, amanerada tota ella, que amb aquella veu de cornetí, amb una dicció totalment fora del normal de la gent del país, on la paraula Moll, Moll, Moll, i altres rares semblants, ocupaven la meitat del temps i amb fanfarroneria fatxenda, (Xuleria en diuen a la Meseta) es presentava ella com si realment tingués algun interès. Era tant poca la confiança en si mateixa, o tanta la supèrbia, que dia darrere dia, a part de sortir el seu nom amb lletres molt grosses,  ens repetia ella de viva veu, que es  la Ares Teixidó, com si aquest detall, fora el més important del programa. Per cert, ningú ignora que el nom Ares, a part d’un santuari o similar de l’alt
Pirineu, és el nom grec del deu de la guerra(?). Lletja, no ho és pas i segurament es la més maca de casa seva, però cap cosa de l’altra món i tal com acostuma a sortir “emperifollada”,  dona la sensació que el programa es ella i res més.

Tampoc el programa en sí,  es cap cosa de l’altra món. Un programa que no doni les mateixes oportunitats al tots els concursants, o es fet amb mala fe, o mostra una ignorància supina per part dels creadors del mateix. Llavors tenim que no es una qüestió de saviesa o coneixement, sinó de tenir sort en  la pregunta que no es igual per a tothom.  

Ànim senyor Sanchís! Amb la quantitat d ’endollats sobre tot periodistes que cobren quantitats desproporcinades, que hi ha dins la corporació, hi tindrà molta, molta feina, suposant que s’ en surti cosa que desitjo de tot cor.