ANEM A PAMS.

Pel que en ensenya la història, les coses són com són encara que ho vulguem dissimular, o tinguem interès en fer passar garses per perdius. Això, ve a compte per la tant proclamada bondat de la gent “prògre” del nostra entorn, que s’afanyen a fer veure que els d’aquí som uns dolents per sistema, i en canvi, els nou arribats venen tots amb un lliri a la ma, i quan ja fa uns anys que  són entre nosaltres,  ja deixen de ser nouvinguts, i els seus descendents, ja tots perden l’origen i passen a ser europeus de la nació que sigui, cosa que jo no trobo que sigui real. És clar que si han nascut a Europa, són europeus de naixement. El que per molt que diguin no em faran creure, és que això, els faci canviar els seus hàbits d’origen, per adaptar-se als nostres. És totalment al revés. Ells s’afermen en les seves tradicions, i mostren un fàstic absolut vers les nostres costums. Amb totes les grates excepcions que volgueu, només, cal veure quan els musulmans eren pocs, com  intentaven  barrejar-se , amb els del país de acollida. Ara, que ja són molts, i sobre tot amb la vinguda del imams, i amb la creació de mesquites, cada dia són  més un getto creat per a ells en contra dels autòctons. De la mateixa manera, ara que els de procedència indostànica ja són molts entre nosaltres ja es veuen turbants i vestits virolats amb quantitat, cosa que al principi dissimulaven.  Jo no hi tindria res a dir, ja que tothom pot vestir com vulgui, si els nostres prògres no es diguessin dia si dia també, que els nou vinguts tenen un gran interès en imitar-nos, cosa totalment fal·laç. Tots coneixem que les patates, els tomàquets, les taronges i tants altres fruits, són de procedència forària, i llunyana, però a desgrat del segles passats, si ningú els fa un empelt -cas de ser possible- continuen tenint els mateixos gustos i propietats, que tenien en els seus països d’origen. Per això, és molt sospitós, l’interès que ara, cada vegada que hi ha un sagnant atemptat, ens en digin que l’han comés uns francesos, belgues, o d’altra nació. De naixement, pot ser sí. Però les idees i sentiments, segur que són molt més els d’en Tarik, o Muza, que els de don Rodrigo, o don Pelayo. Jo que viscut en tants països musulmans, no he pas oblidat les múltiples referències que m’havien fet recordant-me que el meu país habia  estat Al Andalus, que els havien pres els cristians.!

Per si algú ho ignora, per empeltar un arbre, es tenen de tallar les branques originals,  i posar-hi brots de la nova  fruita esperant que s’enganxi. Algú aquí s’atrevirà a empeltar?