ARA HO COMENÇO A ENTEDRE.

Com que des de molt jove em vaig haver de guanyar la vida treballant més durament del que em deuria haver tocat, sempre he tingut un cert fàstic als que es volen guanyar la vida a costa de la suor dels altres. 

Això, va referit a tots aquests milers i milers de funcionaris que exceptuats els d’ensenyança i sanitat  que si que treballen, i no son pas els més ben pagats,  tota la demés patuleia, i sobre tot els dedicats a embolicar la troca, o sigui els que es fan dir politics tipus Rajoy, i tants d’altres que farien la llista inacabable, la majoria del PP, PSOE, PSC, i ara, els “Guapos” de Cs, que ens maneguen anant i tornant, amb impunitat, orgull, i amb una incapacitat manifesta.

Deixeu-me recordar aquell vell adagi de : “El que comença malament, acaba malament”, i permeteu-me exposar la meva opinió.

Quan va morir en Franco, tant maleït i condemnat per a quasi tothom, ho va fer després de fer-se  passar el gust durant quaranta anys, i no cal oblidar que ho va fer al llit i rodejat de com diuen “parents cossi’ns i família tota”. I a més, es va perpetuar posant com a rei d’Espanya a en “Juanito de Borbó” que no havia fet cap mèrit per a ser-ho, i que poca gent volia. Quins van ser els que el van voler? Doncs mireu. Els republicans espanyols contraris a la monarquia. -Curiós, eh?- entre ells, els grans estadistes Felipe Gonzalez, “Miemmano” Alfonso Guerra, i tants i tants d’altres republicans espanyols (També alguns pròcers del PSC d’aquí a Catalunya, naturalment republicans i anti monàrquics que tots coneixem) Inclòs aquell anomenat “El matarife de  Paracuellos”, Santiago Carrillo que per a poder xuclar de la mamella, van enganyar a tothom, i baix la tutela de l’exèrcit que els vigilava d’ aprop, van acceptar “Juanito de Borbon”  successor directe del Cabdill, van anar omplint la bossa, i un cop plena la van deixar en mans dels Aznar, Rajoy, i altres.  Ara, ben farcits de diners, i ben endollats a les grans companyies “Capitalistes” la majoria, uns hi altres aquells adelitis del poble humil, entreguen les “eines de matar” a altres grans estadistes tals com un anomenat Sanchez, net d’un militar franquista, i naturalment socialista i per tant anti monàrquic, i a aquest Rivera, que diuen que és l’hereu de l’Ivex 35.

Per a més gran i última befa, quan en Juanito es cansa de caçar feres de dues i quatre potes,  i nomena successor al seu savi fill, (Heu de reconèixer, que en Felipito, llegeix força bé els discursos que li preparen les seves eminències grises) sense demanar el parer ni el permís de ningú, ni sols del govern, tots els pares de la pàtria d’esquerres, callen com P.... i accepten el nou  rei, que el primer que fa, es dir-nos als catalans, que no ens permetrà la ruptura, i jo, em pregunto. Si a aquest noi la  nomenat algú que no va ser nomenat pel poble, i els politics “republicans” l’accepten com xaiets; No valdrà la pena que ens ho fem mirar tots plegats? Quin dret te a amenaçar-nos?

Per tot l’exposa’t, Creieu que acabarà bé, tot això?

Jo, humilment, penso que allà a l’Infern, El Pablo Iglesias fundador del socialisme, deu plorar a llàgrima viva, i en Franco, deu riure com un “condemnat”.                               

Moralitat:  (Moraleja en diuen en la llengua castellana) Si no ets  gaire intel·ligent, i tirant a gandul, però tens facilitat per a mentir i fer-ho amb certa gràcia,  fes-te polític republicà, recolza al King, i tens la vida assegurada.