SI JO FOS FELIP VI. Avui, dia de la “RAZA”

Veient la gran alçada del protector de la pàtria el nostra gran rei Felip I, i observant la seva faç en la que es veu que no hi ha gaire res a dintre, penso que si jo fos d’ ell, i a la seva edat, estaria ben “acollonido”. M’explico:

Si ell pensés, deuria veure clar, que es un rei volgut per a molt poca gent. Que ningú l’ha votat, que els que l’adulen, l’accepten o el suporten, es perquè el necessiten per a la vegada suportar-se ells, que tampoc veuen gaire legítim i durador el seu  seient oficial. Els Borbóns, a Espanya, ja van començar a sang i fetge, i sempre han sobreviscut –Quan no els han fotut fora, cosa molt repetitiva- necessitant  que la majoria del poble sofrís.  Sols cal recordar totes les guerres provocades pels borbons a tant diferents països i cap d’elles guanyada. Si pensés, com dic, el nostre King, hauria de veure que els discursos que li fan llegir, són tant tronats i tan d’altres èpoques, que com deia el meu avi, “la cara li tindria de caure de vergonya” Però és clar; en aquesta vida per a utilitzar alguna cosa se’n ha de tenir, Oi Felip? El que és segur, que tal com li van les coses, deu pensar allò tant espanyol de: “Mientras el cuerpo aguante”, i com els seus antecessors, deu anar fent el seu raconet en algun altre país per el  dia que ell, la seva real i periodística esposa i les infantetes, hagin de marxar a tot córrer, com els seus avant passats. Verbigràcia: La Isabel no se què.   En Ferran so se quants. L’Alfons XIII, el seu avi que el Caudillo no va voler, i el seu pare que després d’obtenir tants  “trofeos” de caça, i amatoris i li ha passat la corona a ell, amb el mateix dret que a ell li va passar el Cabdill. O sigui cap, si no és “Por la gracia de Dios”

Quan jo era nen, encara quedaven gent que cantava cançons de la Guerra dels carlins,  i en recordo un tros d’una que deia.

A en Zumalacàrregui, l’han ferit del cul, i entrega la escopeta  a un altre gandul. Oi que fa pensar, això?