LA DESTRAL...

Quan jo era nen, allà al Seminari de la Gleva solien fer algunes peces de teatre, sempre de caire moralista, però algunes vegades feien algun sainet, un dels quals me l’han fet recordar els actuals esdeveniments europeus amb l’orient mig.

Aquest sainet de nom La destral, feia referència a la situació on es veia un celler amb una bota de fusta molt grossa suposadament plena de vi, on sobre la mateixa hi penjava una enorme destral únicament subjectada amb una corda  que s’estava esfilagarsant per moments, i feia pensar que la bota quedaria destrossada, i el vi tot perdut. En un cert moment, baixava una persona, i en veure la situació tant crítica,es posava a cridar i demanar auxili. En sentir els crits, en baixava un altre, i en veure la   situació, també es posava a demanar auxili. A cap d’uns minuts i quan ja eren quatre, en va arribar un altre, que els va mirar, i els va dir: plorant i cridant no solucionareu res,  millor, feu com jo. I sense dubtar va despenjar la destral, i es va acabar el problema. Portat a la situació política actual, tindríem que la bota i el vi, són els habitants Sirians, i la destral, el dictador Bachar al assad. Però, clar; La corda, està sostinguda, fixeu-se bé per qui: Les grans democràcies europees com els justiciers socialistes francesos Senyors Hollande, o el ministre Valls. -alguns espanyols,li diuen Vals, no sé si de Strauss o de Weber-. No hi pot faltar la democràcia espanyola que pel que diuen les males llengües ajuda venent bombes d’aquelles que en explotar, fan desgraciats a moltes persones. Seguidament, tenim el gran Putin, descendent directe del demòcrata Stalin, que va “purgar” (matar vaja) a vint milions de russos, encara que la Fulla Dominical del preclar periodista Carles Capdevila, fa pocs dies ho rebaixava a dos milions, no sé si per ignorància o sectarisme . Aquest el Putin, bombardeja a bons, i dolents i d¡aquesta manera  no es pot equivocar.  No oblidem als Gringos, que a tot arreu on hi ha merder, hi corren amb el paper higiènic, i ja veieu com tenim tot el món d’emmerdat.

Llavors, tenim que si en lloc de tantes bombes i tants morts,  tots aquests governs demòcrates mundials  que he esmentat tiressin una sola bomba sobre el palau del dictador siri quan ell hi és dintre, amb una sola vegada, s’acabaria tanta injustícia, i tant sofriment. O, no diuen que els sirians marxen per por al dictador? Seria retirar la destral en lloc de plorar tant. Però, a qui li interessa  acabar un negoci tant bo? De què viurien els governs demòcrates del món. Sense els dictadors, ells, no tindrien  cap sentit. A més, com a propina, encara poden culpar als governs de la Europa central, que sense tenir-hi cap culpa ni cap benefici, són els que ha d’alimentar, i donar pas als refugiats.     Narsuri.blogspot.com.es