UNS DIES DE GLÒRIA.

Ara que a diari rebem a domicili les llistes dels polítics candidats a resoldre’ns els problemes municipals, veure tantes fotografies de persones generoses i desinteressades, que s’acosten a nosaltres per a redimir-nos, i posar tota la seva saviesa i bona voluntat a la nostra disposició, fa  sentir dintre l’anima, una  tendresa, i admiració que eixampla l’esperit.

Si tenim en compte que sumant tots els desinteressats voluntaris de totes les llistes que ens volen arreglar el municipi, passen bastant de dos cents, i que el consistori municipal, no en te pas més d’una vintena, (?) (com que no hi entenc, no n’estic segur de la quantitat) hem de pensar, o bé, que als nostres pobles hi ha molta més gent bona i justa i desinteressada de la que creiem, o que fer-se veure fotografiat davant de  tanta gent, i a desgrat de que saben segur que no els votaran, ja els dona el sentiment que per uns dies, són gent important, i per tant com dic, tenen els seus dies de glòria.

Altra cosa que entendreix i fa sentir agraïment, es que pel que sembla, molts dels que s’ofereixen a ajudar-nos, ni són   solament del municipi, sinó que estan disposats a deixar amics i coneguts i venir a casa nostre  amb tal d’obtenir el nostre bé. Dic això, perquè en algunes de les llistes rebudes, no hi ha ni un sol nom conegut, i a altres, molt pocs. Abundant en aquest tema, és curiós veure que en els dos partits “estatals” de més fama, que des de “Madrit” ens entimen tant, tenen unes llistes aquí a casa nostra de les quals  han desaparegut tots els caps de brot que durant anys havíem conegut, i que semblava que dominaven part del vot casolà. Ara,  els presumptes redemptors, són quasi tots forasters.  Com deia aquella grassoneta tant vistosa de la tele, ¿Por que serà?