LA GRAN BAIXADA DE “CALÇA” DELS SOCIALISTES.

Veure el paper dels socialistes espanyols (i catalans) davant el traspàs d’herència del rei borbó als seu fill , fa pensar que per tornar a tenir fe en aquest partit, ho s’ha de ser d’una bondat i ingenuïtat absoluta, o com creiem els mal pensats, els interessos dels politics d’aquest pseudo partit, han cedit a tot dret o raó amb tal d’anar xuclant la mamella. Ja fa anys que he dit que aquest de la cara llòbrega i trista, no tenia talla per ser un polític de primer ordre, i que al màxim servia per a intrigar i embolicar la troca. Per aquest motiu anys endarrere el vaig rebatejar amb el nom de Fouché, que era aquell sinistre ministre francès especialista en fer mal per sota ma, però que mai va poder governar ell directament. Axis doncs, el gran Peres Rubalcaba, haurà portat amb la seva baixada de calça,  als sociates al punt més baix de la seva història, només per a ser recordat com a recolzament dels borbons, ells que es declaren republicans. Ja és ben curiós, que els espanyols, tant chovinistes i colonitzadors, hagin acceptat més de tres-cents anys   que els mani una família francesa tant maldestra i crepuscular. En fi; eixís s’escriu la història. E que em pregunto, es que deuen pensar els socialistes de base que són els de bona fè, i al mateix temps la majoria?