POBRA ESPANYA, PERÒ PER SOBRE DE TOT, POBRA CATALUNYA

Veient les últimes noticies on els excelsos, únics i ínclits Rajoy i Rubalcaba es tiren els plats pel cap, de manera tan infantil, per no dir de barri baix, i recordant que un és president del govern i l'altre president de l'oposició, penso que no és estrany que a l'estranger prenguin aquest pobre país, com allò tan vulgar que se'n diu el "pito del sereno". 

El que és clar és que a Espanya hi ha polítics professionals, però homes d'estat, homes que siguin capaços de sacrificar-se per a un ideal, si hi són, no són pas aquests i tants d'altres de tots colors que, com que coneixen que per malament que es faci no passa res, i robant o sense,  es poden fer rics, fan pensar que Ali Babà i els seus companys serien uns neòfits al costat d'aquests "cracs" espanyols.

Ara, per acabar-ho d'adobar, ens envien aquesta Joana D'arc andalusa que ho arreglarà tot. Pobres de nosaltres.

Ben mirat, per això, tot aquest personal tan poca cosa, si no trist i miserable, que ens envien, com a molt, serien allò que en diuen "bombes fètides" que, en cas d'arribar a matar-nos, serà de fàstig per la seva misèria moral.