DEMANO PERDÓ

Jo, trist de mi, ahir criticava als grans estadistes que en han governat des de la transició, i feia veure que els considerava una colla d'ineptes, que havien portat el país al punt més baix de la seva història.

Més tard, i parlant amb una persona que en sap molt més que jo, em va fer veure que tots aquests prohoms, de beneits no en tenen res, ans al contrari. Eren uns roba-peres normals i corrents, i van aprofitar l'ocasió per encimbellar-se, concedir als grans poders econòmics tot el que els demanaven a canvi que, un cop retirats, els col·loquessin econòmicament. Ara, cap d'aquests "Grans estadistes" cobra menys de sis mil euros al mes fent d' "assessors" als directius. Us imagineu? Ells, assessorant als que els han teledirigit i ordenat en contra del bé comú! Demano humilment perdó. Jo sí que ho sóc, d'innocent!

                                                                     *            *             *

Ara, em mirava les fotos dels grans Cuní i Basté, i em costa molt d'entendre com dia sí dia també, el "Grande de España" es gasta tants diners per fer propaganda d'aquest parell d'éssers supranormals (bé, els diners ja són seus, atès que els publicita en les seves empreses).

La cara d'en Cuní, com ja he dit moltes vegades, és la d'un dèspota i un cregut que està per sobre del bé i del mal. Per contra, la d'en Basté, és com la d'un il·luminat que no saps si et fa tendresa, per trist, o et riure perquè un home tan limitat també es cregui el centre del món i pugui opinar de tot, i jutjar tothom. Oh! No serà que, a desgrat de tanta propaganda, el compte per diners i ha d'intentar convèncer els que li paguen publicitat?