AVUI, JA HA PARLAT L’AMO.

Bé, un dels amos. Fins ara, totes les diatribes maledicciós i improperis contra Catalunya, les deien lacais i servents de primer, segon o tercer ordre de dintre i fora de casa, tals com en Racoi i demés components del govern, entre els quals ha tingut un paper important la vivoreta, el porquet grassó den Zoido i altres. Després, venien els roba peres i ressuscitats morts de gana de Cs. catalans  tots ells  de soca rel, tals com Rivera, Arrimadas, Paramo, Carrizoza, Girauta, Vilacís i un llac etc. En tercer lloc i de manera residual o millor dit terminal, les poques escorrialles que queden del PSC, amb el caparràs i calsasses del Iceta al davant, i un altre de nou, que promet un important futur (?) ¡anomenat Illa. I ja com a deixalla final la Ada, o, ja enterrat en Franco (Rabell) l’intel·lectual cap dels Comuns, del qual no recordo el nom, però que sols de veure’l, hom ja entén la profunditat del subjecte.

Pero, avui no. Avui i des de Davos, ha parlat el senyor Gonzalez. Sabeu tots qui és, oi? Si clar; el “jefe” suprem del BB VA i tot el que hi vulgueu afegir, que junt amb el Santader, de la que té per blasó el Botin i LaCaixa, i algun altre, són els vertaders amos d’Espanya. Molt malament ho deuen començar a veure per als seus interessos, que apartin el mercenaris als que paguen tant bé, i surten a donar la cara! Serà bo o dolent per els catalans que no pintem res? Aviat ho veurem... Si cregués que Déu es fica en política dria; Que Déu ens ajudi, però?